Extraterrestre

No

Sé

Si

Quiero

Que

Me

Quieran

o

Si

Me

Vale

Que

Me

Entiendan

.

.

.

Algun cop us heu sentit extremadament lligats a algú?

Tot el meu dia a dia depén de tu, inclús les meves nits. Només tinc dinou anys i ja tinc assumit que tota la meva vida estaré depenent de la teva. I es que aquella nit d'agost va trasbalsar el curs de les nostres vides per sempre, sí, la meva i també la teva. Des d'aquell quinze sé que sempre em tindràs. El dia que en tinguis ganes, allí estaré. El dia que discuteixis amb ella, encara amb més raó. El dia que ho deixeu crec que no caldrà ni que em truquis al timbre. Sempre em tindràs per aquests moments..

Crec que el pitjor de tot això és que jo ho sé, i que, encara que em faci ràbia, vull que sigui així. O no, potser el pitjor de tot és que tu també ho saps...

La nostra relació sempre serà especial, a mi no em saludes com saludes a tothom, ni em parles com a tothom. M'encanta aquell somriure teu quan em dius "Què tal tot Teresa?" o "Com estàs Teresa?". Sempre dient el meu nom. I quan em mires d'amagat i em fas algun gest graciós, o una mirada "pilla". O quan m'agafes de la cintura només per a dir-me que marxeu, i que bona nit. I també quan em dius coses que no diries a qualsevol persona amb la que has compartit una nit.

Però el que més m'encanta és que, quan em parles,diguis el meu nom, queda tan bé sortint de la teva boca...

(De fet, qualsevol cosa queda bé sortint de la teva boca)

-Souvenir

M Clan-

"Cuando me acuerde de estos nombres estaré imaginando oír tu voz.."

.

... Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura, y yo te siento temblar contra mí como una luna en el agua.

Julio Cortázar.

Faré cas del que diu la sabiduria popular, que és molt sàbia, i m'endinsaré dins la frase "Donde hubo fuego quedan cenizas" per a tornar-me a menjar el tarro cada nit abans d'anar a dormir i morir-me de ganes de que arribin els dissabtes a la tarda.



-Boys don't cry
The Cure-

[]

Perdí noción de tiempo y de lugar,

gané emoción, no me echaron del bar.

Amaneció, nos ha pillado el Sol

con ganas de charlar.

Perdí visión y las llaves del portal,

gané ilusión, dijiste que vendrás.

Y bajo el sol no hay nada nuevo hoy,

recuerdos que enterrar bajo el mar.

Perdí el control con algo de fumar,

gané sinceridad, no me gusta la autoridad.

Suelen creer que tienen el poder,

los uniformes no me van, sientan mal.

Y llegar a casa cuando sale el Sol,

me dice que dónde coño voy,

le digo que no encuentro el portal.

Y llegar a casa cuando sale el Sol,

me dice que dóndo coño voy,

le digo que me deje en paz.

Recuerdos garrapateros...

El dissabte vaig tornar a anar a un concert de Los Delinqüentes. Podria dir que són el meu grup preferit ara mateix. Els escolto dia i nit, i m'alegren el dia a dia. Ja he anat a dos directes seus i als dos m'ho he passat molt bé: bon ambient, bona companyia, bona música, molt bona connexió amb el públic, bon rotllo...

Us recomano anar a un concert seu si en teniu l'oportunitat...

I aqui us deixo les cançons que més m'agraden d'aquest trio (per mi ho segueix sent...)

Joaquín Carachapa y la Pequeña Nube

No Llevamos Ná

El Aire de la Calle

Chinchetas en el Aire

El Día de los Bomberos

Trabubulandia

Cicatrizando

El Jardín

-El abuelo Frederick

Los Delinqüentes-

I que quedi escrit...

Que mai et diré que m'encanta el regustet a cigarreta que et queda entre les dents...

-Brighter than sunshine

Aqualung-

Energies renovables.

-No pot ser que tornis a estar amb ell. Després de tant temps! No et sortirà bé: l'amor es un foc, i com tots els focs, s'apaga.
-Sí, cert, però on hi ha hagut foc sempre hi queden cendres, i algun cop fins i tot algun troç de llenya que no ha cremat del tot...
-Au va! No em vinguis amb teories d'adolescents. Les cendres s'enterren amb el temps, o se les emporta el vent.
-Però de les enterrades, per molt ben enterrades que estiguin, algun cop se'n extreuen, per a produïr energia.. O no vas estudiar tecnologia a l'ESO?
-Ets un cas... Fes el que vulguis, però jo ja t'he avisat...




-Kids
MGMT-

P.D.:(M'han dit, Teresa, que t'has enamorat de Berlín, que et mors de ganes de tornar a ser allí, i que t'agradaria no haver marxat... M'ho ha dit un ocellet.
BERLIN2009..per no olvidar)