Balanç de 2010.

És típic de mi que faci un balanç del que ha estat l'any. I aquest any no serà menys. Així que començaré repassant els propòstis que em vaig plantejar l'1 de gener.

1. Aprovar 2n d'Imatge. Clarament assolit, amb un 6,60 de mitja.

2. Trobar un home/noi/ésser masculí suficientment malament del cap com per voler estar amb mi. També assolit, he trobat algú.

3. Continuar amb la pèrdua de pes. Assolit a mitges. He continuat, però he tornat a guanyar. Ara sembla que torno a baixar...

4. Deixar de mossegar-me les ungles DEFINITIVAMENT (de moment porto un mes sense fer-ho). Igual que l'anterior. Vaig continuar una o dues setmanes sense, però vaig tornar-hi, ara torno a portar una setmana sense mossegar-me-les, espero que sigui la definitiva.

5. Acabar-me ja l'ON THE ROAD de Kerouac, que m'encanta però mai trobo temps per continuar... Impossible, tampoc he pogut. No ho entenc, mira que m'agrada...

6. M O N E G R O S Desert Festival! Vaig canviar d'opinió i me'n vaig anar a Prades a la festa del Cava, Monegros és massa car.

7. Ser més puntual. Si, aquest l'he assolit bastant bé. La gent ja no es queixa tant.

8. No beure tan cafè, que no pot ser bo... (Aquesta em serà MOLT difícil de portar a terme, sóc una boja del cafè!!!) Impossible de dur a terme, tampoc tenia massa ganes de fer-ho... M'encanta el cafè!

9. ENTRAR A LA PISCINA d'una puta vegada! Si, ho he fet! I no m'ha costat tant, de fet, li he agafat el gustet...

i 10. Fer-me el tatuatge! A mitges. Tinc el dibuix fet i pagat. Quan tingui diners me'l faré.

BUEEENO, jo crec que està bastant bé, no? :))))

I ara farem el típic resum de l'any que m'encaaaaaaaanta fer!

Gener: La festa de cap d'any al club de joves, la nit de reixos fent sopar a la pista i a la florida, sopar d'empresa, fiesta de la nieve al chasys, dissabtes de borratxera al chasys, la festa major de sant antoni, nits de mano a mano a la florida i les apn de Seròs.

Febrer: més nits de chasys, em faig el piercing, acabo les pràctiques, un altre sopar d'empresa, nits a la florida, la fira d'FP i la festa les dones (mejiicooo!),

Març: un sopar d'empresa pel cumpleanys de Sonia, nits de chasys i florida i l'excursió a la Pedra Rondant.

Abril: comencem amb setmana santa a la florida, la mona al mas de lisana, nits de chasys, anar a Lleida a grabar la trobada de corals, el concert de Los Secretos i un altre sopar d'empresa pel cumple de Lisana.

Maig: nits de florida i de chasys, recuperar l'il·lusió al costat d'una persona i estar al setè cel, el crèdit de síntesi, més nits de chasys, BAM! Patacada al canto..., el concert de Fito y Fitipaldis, un altre sopar d'empresa pel cumpleanys de Sandra i rebre el bon temps amb la inauguració del Larida.

Juny: acabar classes definitivament, aprovar segon d'imatge, la tropical de la florida, nits de larida i de tropical, vacances d'estiu, piscina, la nit de sant joan.

Juliol: sopar d'empresa pel meu cumpleanys, los meus 20 anys, treballar, un sopar amb les xiquetes, larides i tropicals, la festa del cava de Prades, la festa major de la Granja i il·lusionar-me de nou l'última nit del mes.

Agost: un mes de molta felicitat, treballar, nits fins a les tantes al messenger, puja la factura del mòbil, festes majors, nits de tropical, la festa major de Massalcoreig, dubtes, atracció sexual i hormones revolucionades, la festa major d'Alcarràs i gent que torna a la teva vida com si res i la capgira del tot.

Setembre: nits de florida, el sopar de 2n de batxillerat, començar gràfica publicitària, arrepentiment i orgull, la festa del cumpleanys de Mike i les festes de la mercè al pis de l'Aina.

Octubre: el prepilar, demanar perdó i ser perdonada, sopar dels de gràfica, lo pilar, el retrobament, interpeñas a zaragoza, nits de florida i de chasys, petons, nits guais i la castanyada.

Novembre: florida i chasys, fraga, més fraga, la peli de Harry Potter, rallades, més chasys i la Tosinada.

Desembre: chasys, lo pont de la constitució, rallades que s'arreglen, nits de florida, el sopar de nadal de l'escola d'art, una mena de relació que semble que no va a cap puesto pero que et fa feliç a estones, nits de chasys i de florida, vacances de nadal, nits i tardes al bar fuster.

Hola, món.

La veritat és que el tumblr pot ser molt bonic i molt guai, però per a desfogar-me no hi ha res millor que això. I ara tinc moooooltes ganes de fer-ho, i de fer-ho a la manera "efoghdfkñlgkdfaeprhdfhkk'it53ggoerwkgkddfgpjkipbip", però ho faré a la meva manera...

No sé què coi em passa amb tu. No entenc perquè no et puc fer marxar de la meva ment. SEMPRE acabes tornant. No ho entenc, és una força superior.
Capgires el meu món, i em fas venir mal de panxa...

Som-hi a votar

Avui hi ha les eleccions al Parlament de Catalunya. Haurem d'anar a votar! Fa força temps que tinc clar a qui votaré, ho sabia inclús quan encara no podia votar per ser menor d'edat. Les últimes eleccions al Parlament van ser l'any 2006, i jo només tenia 16 anys. Desde llavors la meva opinió ha anat madurant i agafant fonaments. Faré un vot responsable i adeqüat al que penso. :)

Aixi que avui a la tarde, després de fer l'obligatori cafè "post-party" del diumenge, anirem a l'ajuntament de Massalcoreig i votarem, com a ciutadans catalans de ple dret.

Paraules que m'agraden

extintor
dialecte
libèl·lula
oasis
cacahuet
acrònim
mezcla
súmmum
cinquetes
inri
folklore
Juncosa
aigües
enganxina
cacofonia
salms

tu mai viuràs com viuen els altres

Prova a cantar, si ho fan els altres,
i canta fort, si et sembla interessant.
Riu a pulmó, si ho fan els altres,
però no t’estranyi, si et gires, que es riguin de tu,
que no et sorprengui si estan farts

de tu jugant a ser com és la gent normal.

buscando una luna

que no,
que ha sido un momentito solo de bajada,
QUE AQUÍ NO PASA NADA!


:)
Y hago cola sin parar en la puerta de algun bar...

un orgasme intel·lectual

Al mar!, Els guapos són els raros i Dona Estrangera.
Vaig amb cotxe de classe cap a casa a les 14:35 d'un dimarts, a 110 km/h. Porto la ventanilla abaixada i el vent em despentina els cabells, que ja són llargs, 7 mesos després d'haver-me'ls tallat. Fa Sol, tot i que fa una mica de fresca. Al cotxe porto ficat un cd amb tres discos a dins, però porto aquest en repetició. M'agrada més que cap altre.
I aquestes tres cançons són la meva perdició. I, a sobre, van una radere de l'altre.
Avui he experimentat un orgasme intel·lectual, com a la pel·lícula d'Amélie, que diu que cultiva el plaer per les petites coses.
Aquest moment d'avui n'ha set una. Ha sigut el millor moment del dia. Si no hagués set perque estava conduïnt, i a més, per autovia, hagués tancat els ulls i m'hagués deixat anar...

Cada dia sóc una mica més Amélie, crec (i em fan creure).

igual que tú

Perque quan sone 'de amor y de casualidad', lo meu subconscient m'obligue a pujar el volumen :)

Si

Efectivament...

I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants

Aquesta tarda encara ha de passar, però ja sé què passarà:

Ara anirem al bar a fer un cafe, i estarem alli una hora, o una hora i mitja.

Si molt ens avorrim anirem a Fraga.

Quan tornem de Fraga, anirem al bar Montse, on hi estarem fins que es faci l'hora de sopar.

Soparem allí (Sonia no, que soparà a casa), o anirem a casa a sopar.

Demà publicaré un post amb els resultats, no m'equivocaré de gaire.

M O N O T O N I A

Prefereixo viure de dilluns a divendres que de divendres a diumenge.

152

Quan fem l'amor, dos-cents dansaires otomans giren contents al meu voltant, somriuen i piquen de mans :)

... I ens abracem i pujo en un tramvia groc, passejo entre obres del barroc, em perdo en la terra del foc.

Indignada!

Estic molt indignada. Avui l'alarma del movil ha sonat a les set del dematí. Ai fet una mica lo ganso pel llit i a i vint, an totes les agulletes que m'ha deixat lo cap de setmana, m'he aixecat del llit i m'he ficat a la dutxa. M'he vestit, he esmorzat, he agafat el cotxe, he conduït 33,6 quilòmetros fins a Lleida, he aparcat lo cotxe, he caminat fins a l'EMBA, ha començat a ploure durant lo camí (tot i que m'agrade molt la pluja), m'hai asperat un ratet a que fossin les nou, hem pujat cap a classe i hem esperat al professor. Al cap d'un ratet, una professora que, per casualitat, feie classe a la cinquena planta (on estavem naltros) ens ha dit que el nostre professor estave malalt i que no vindrie.
Ah, pos mira que bé.
Per això estic indignada. Perque mos hagués pogut avisar antes! Yo haguesa pogut dormir dos hores més...


Avui tinc un dia molt 'Itaquenc', no fai més que escoltar esta cançó de Lluís Llach :)

Dissabte!

Pos quina tarde més avorrida la d'avui, mare meua! Això de la vida de poble pot ser poc estressant, però xiquet, hi ha moments que no sé que preferixo!! A les 15:10 ja estàem al bar fuster fent lo cafe amb gel amb sacarina corresponent de cada tarde massalcoretjana. Después ham vist uns videos caseros que ha portat Yolanda, al principi ere entretingut, fins i tot divertit, però al final s'ha fet més pesat que un viatge en Catalunya Express.
Finalment hem nat a Fraga a rentar lo cotxe, que ja li convenie, i quan hem tornat al poble no hem trobat a ningú, ni als dos bars ni al casal. I ha tocat anar cap a casa...
M'agradarie marxar del poble, però no me vec an cor, no tinc cuartos ni sé aon aniria.

Au pos, me vai a vestir, que a les 22.00 hai quedat an Sonia per nar al bar! I después, de bars i a la Florida!

Hola!

Dies feie que no escrivia res! Tampoc tinc res interessant a contar, però diré algunes coses...

Avui, com a cada matí, anae jo tan tranquil·la cap a l'EMBA (Escola Municipal de Belles Arts) i, com cada matí, he passat pel carrer Major. Me n'he fixat de que començaen a ficar les llums de Nadal. ¿? Però si estem a 5 de novembre! I a Plaça Europa ja fa un mes que hi estàn! Direu, claro, això és per animar al consumisme i tal, però.. tan pronte? Jo crec que fins d'aquí un mes, més o menos, no caldrie. Mira que m'agrade Nadal, eh? Però an anquet pas me'l faràn avorrir.Al meu poble, les llums les fiquen dos u tres dies antes de Nadal, i només tarden mig matí en ficarles totes. I depén de l'any, les treuen a mig febrer. No, no és broma. Un any, l'estrella que fiquen al campanar va estar allí fins al setembre. I al casal, encara hi diu 'Feliç 2008'. Som molt despreocupats, a Massalcoreig.

Més coses... Hi ha un home del poble que quan ve a casa (per x motius) i truque al timbre, no diu 'sóc Victor', sinó, 'soc yo'. Ara ja hi estem acostumats, però lo primer dia me va fer pensar un bon rato!

Res més, continuaré escrivint los meus pensaments, que m'ha agradat això. Ara només falte su que algú seu llegeixi!

Au, me'n vai al bar! AVAN!

rózame

Un vaso de whisky, un hotel diferente,
es más que suficiente para pensar en ti.
Una noche de mayo, con el mar a mi lado,
es ya tarde y tus ojos siguen allí.
Y es que son ideales para perderse en ellos,
y es que uno no aprende ni vivo ni muerto;
son las seis de la tarde,
toco enfrente del puerto,
y no consigo sacarte de mí ni olvidarme de ti.
Y es que no hay droga más dura
que el amor sin medida.
Es que no hay droga más dura que el roce de tu piel.
Y es que no hay nada mejor
que tener tu sabor corriendo por mis venas.
Nada mejor que el roce de tu piel.

Hoy lucho y pierdo el sentido
por dormir esta noche en tus brazos.
Hoy se perdió el equilibrio
y la balanza cayó de tu lado, mi amor.
Y es que no hay droga más dura
que el amor sin medida.
Es que no hay droga más dura que el roce de tu piel.

♥

ho voglia di te :)

blackholesandrevelations

Ya està aqui, esta nit cap a Fraga al Pilar!! Toque voltar per les penyes, concerts, florida...
M'agrade molt lo Pilar, tots los anys és lo mateix, pero m'agrade.. :)

you electrify mylife

_____________________

*

Donde tú estás yo tengo el norte,

y no hay nada como tu amor

como medio de transporte.

________________________________

Hola, octubre

Aprofitant que ja estàs aquí, et diré unes quantes coses: no m'agrada que facis caure les fulles dels arbres, ni que em facis treure la jaqueta de l'armari. Tampoc m'agrada que hagi de desbafar els vidres del cotxe cada matí ni anar amb les antiniebles quan és de nit. Odio que signifiquis l'arribada del fred.

Però, en canvi, m'agrada que arribi el Pilar i la festa a Fraga. M'agrada posar-me la meva palestina, i que sigui el meu sant. M'agrada el dinar que fem amb la família de Sunyer pels cumpleanys de Mireia i del Jaume. M'agrade la castanyada, i que tornen a fer futbol sala...

NO.

You'll never live like common people

You'll never do whatever common people do

You'll never fail like common people

You'll never watch your life slide out of view

and then dance and drink and screw

because there's nothing else to do

Sing along with the common people

Sing along and it might just get you through

Laugh along with the common people

Laugh along although they're laughing at you

and the stupid things that you do

because you think that poor is cool

Passenger

Hay gente que es de un lugar,

no es mi caso:

yo estoy aquí de paso.

I demà, festa, és Sant Miquel... :)

Berliner

Potser me fai molt pesada amb aquesta ciutat, pero no us podeu arribar a imaginar lo molt que l'anyoro.
L'anyoro molt, molt, molt i molt, inclús he arribat a plorar de l'enyorança.
De fet, la primera nit que vaig ser a casa després d'arribar, vaig plorar.

Hi tornaré, i m'hi quedaré. Mai havia tingut res tan clar.

Test

Nombre: Teresa
Fecha de Nacimiento: 10/7/1990
Donde vives?: a Massalcoreig
Tienes hermanos?: Si, una germana.
Color de Ojos: Marró
Altura: 1,69
Tienes Piercings?: Si, un aro a l'esquerra a baix al llavi
Eres celosa? No
Cita ideal: Un llit de matrimoni amb llençols blancs, cortines blanques a la finestra i molta llum del Sol
Lo primero el pelo o la nariz?: Cabell
Amores Platónicos: En tenia un i vaig aconseguir que ho deixés de ser.
Tendrias sexo en la primera cita?: Si
Un Beso largo o 100 besos cortos?: Un de llarg
Crees en el amor a primera vista?: No
Jugaste con los sentimientos de alguien?: No, i si ho vaig fer, no va ser volent.
Una cancion de amor: La Senda del Tiempo
Quien te felicitó primero en tu último cumple?: Les xiquetes!
Día más feliz de tu vida?: Molts
Lees a diario?: Si
Qué asignatura se te da peor?: Encara no ho sé...
Preferirías que te hubieran llamado de otra manera?: No
En qué lugar te gustaria vivir que no fuera en la que estás?: BERLIN
Cuánto tiempo crees que tardarás en acabar la carrera: Pues espero que 2
Alguna canción que te recuerde algo o alguien?: Moltes.
Qué te gustaría inventar?: No sé.
Qué te gustaría descubrir?: Algo que no servís de res, pero que fos original
Si pudieras ser otra persona, quién serías?: Ningú.
Cómo te describes?: Indescriptible!
Qué harías si te tocara el gordo en Navidad?: Comprar-me un Seat Leon i un pis a Berlin i a Londres!
Qué fotos llevas en tu cartera?: Ara, cap.
Cómo es el fondo de la pantalla de tu ordenador?: Gonzalo Higuaín :D
Qué es lo primero que piensas cuando te levantas?: Res
Para ti el vaso medio lleno o medio vacío? Ple del tot
Si tuvieras un hijo o una hija como los llamarías?: Roc, Raül, Aleix, Gerard, Samuel, Ismael - Itziar, Mercè
Qué hay debajo de tu cama?: Calaixos i un altre llit.
Duermes la siesta?: No.
Cama con o sin almohada?: Amb coixí.
Qué haces antes de dormirte: Rentar-me les dents.
Qué odias hacer?: Planxar
Cual es tu color favorito?: Blau.
Azucar o edulcorante?: Sucre
Que parte de tu cuerpo te gusta más?: La cara.
Prefieres la comida o el postre?: La menjada.
Tema preferido de conversación?: La gent.
Dia favorito de la semana?: Divendres!
Invierno o verano?: Estiu!!!!!!!
Un@ Chic@ especial para ti? =)
Un deporte?: Hockey.
Un actor/actriz: Jack Black!
Una bebida no alcohólica?: Aigua
Una droga?: La planteta
Vicios?: Les ungles...
Una ciudad?: Berlin :_)
Un color de ojos?: Verds
Chocolate o vainilla?: Vainilla!!!
Qué estás pensando?: En res.
Qué tienes puesto?: Xancles, pantalons del pijama, samarreta de Trainspotting a modo de pijama
Qué fecha es?: 23/9/2010
Estás feliz?: Si
Extrañas a alguien?: Si :)
Qué canción esto estás escuchando?: The Story - Brandi Carlile

1Jahre

‎"El verano llegó, y Berlín era el lugar más bonito sobre la capa de la Tierra. Teníamos la sensación de ser el centro del mundo, donde por fin algo se movía, y nosotros nos movíamos a su ritmo..."

(Good Bye Lenin, 2003)

Ahir va fer un any que vaig anar a Berlin. Fa justament un any estàvem voltant pels carrers de la ciutat, probablement per Unter den Linden, i veient Brandenburger Tor al final de tot...

Tu camino...

las distancias son eternas

y los días infinitos

y si el Sol sale o no sale te da igual.

Demà començo el segon cicle superior, Gràfica Publicitària...

L' Aina

L'Aina avui em fa vint-i-un anys. Moltes gràcies per totes les estones compartides durant aquests dos anys que t'he conegut, especialment durant el segon. Sé que si Berlin em va agradar tan, en part és perquè el vaig recòrrer amb tu i els altres. Algun dia tornarem a rondar aquells strasse...
I res, que ara que estaràs a Barcelona t'anyoraré molt, espero que em guardis un trocet de sofà pels dies que vindré a veure't.
Moltes felicitats!!

"La" cançó

Tots tenim aquella cançó que, encara que no sigui la millor del món, ni tingui uns solos de guitarra impressionants, ni el grup sigui res de l'altre món, cada cop que l'escoltem ens fa tancar els ulls i submergir-nos.

La meva la vaig escoltar per primera vegada l'any 1999. Amb nou anys no vaig ser capaç d'acabar d'entendre la lletra, però em va fer molta gràcia. M'agradava, la cançoneta. Fins al 2009 potser la vaig sentir unes 10 vegades, no més.

Amb dinou anys i la ment una mica més descentrada i més conscient de qui era, un dia, per casualitat, la cançó va tornar a mi. No va ser cap revelació ni cap moment inoblidable. Però vaig tornar-la a escoltar. Llavors si, em va enamorar la seva lletra, la música, tota la cançó en general.

I ara, cada cop que la necessito, sé que la tinc allí, preparada per a aixecar-me.

Sola a casa

Diumenge, 5 de setembre.
14:56 h.
Em desperto, miro l'hora.
Això de que no hi hagi ningú a casa em deixa dormir fins que el cos em digui prou.
Potser que dini...
M'aixeco, vaig a la cuina. Avui agafaré el portàtil.
Fico Física o Química a la tele. A les mitges parts, ficaré l'Spotify i dinaré amb The Smiths.
Agafo una olla petita, total només he de cuinar per a mi.
Aigua a l'olla.
Sal.
Que bulli l''aigua.
Dos sarpats de pasta per persona.
Un sarpat.
Dos sarpats.
I que es cogui durant deu minuts, remenant.
Mentrestant prepares els tronquitos i l'enciam.

Que aprofiti el diumenge....

Pla QuinquennaL.

Jo també tinc el meu.

En breus...

Avui he anat a Lleida al lloc on em vaig fer el piercing per a demanar hora per fer-me el tatuatge. Me'l volia fer, i avui he fet el pas. El dia 10 he d'anar a veure el dibuix (ja que me l'havien de dibuixar) i em diràn el dia que hi he d'anar per a fer-me'l. En tinc moltíssimes ganes!!! :)

El dia 14 començo classes, un nou superior, Gràfica Publicitària a l'escola de belles arts de Lleida. Tinc moltes ganes de començar. Amb això començaré una nova rutina, anar al gimnàs. Em passaré el dia per Lleida: de 9 a 15 a classe, i de 16 a 18-19 al gimnàs. No sé, últimament només tinc ganes de marxar del poble. M'agrada molt lo meu poble, però m'agobia molt, sempre la mateixa gent, la mateixa rutina, i a més aquí no es pot ser diferent, només que desentonis una mica ja t'acribillen (i jo ho sóc molt, de diferent).

A veure què tal m'anirà...

Cançó d'avui: Dos Mitades, de Bertomeu. La coneixia de fa temps, avui m'ha vingut al cap i m'he recordat del molt que m'agrada.

I pels curiosos, el tatuatge que em vull fer és mitja lluna i un gat assegut al damunt. Pròximament fotos!

capgires el meu món

i, com sempre,
quan les coses comencen a anar-me bé,
sense altibaixos,
sense preocupacions,
arribes tu,
amb lo teu encant,
amb les teues paraules
i me tornes a fer girar
i parar boja.

I es que lo que no passe per la Festa Major, no passe cap altre dia de l'any... Mare meua...

Festa MajOr.

Ara si que si, demà comença oficialment la festa!!
Ahir a la nit vam penjar els paperets a la plaça del casal i vam fer lo primer cubata a la penya, ja que ja mos havíen portat lo beure.

Quines ganes!!

a treballar

ja quede poc per plegar de treballar i tornar a la bona vida...
Venga va, quan s'acabe esta cançó, me'n vai...

RrrRRRRrrrrRRR....

Eres mi perdición!

My15.

Les cartes.

M'ho van dir les cartes i no m'ho vaig creure, però ha resultat ser veritat: no m'ho esperava i no ho hagués dit mai.
Ara si que estic entrant a la piscina, crec que ja m'arriba l'aigua als genolls :)

SantBartOmeu

Si, si, si, ya s'arrime la festa major! Queden menos de dos setmanes, concretament lo divendres 20 d'agost comence Sant Bartomeu!
Porto tot l'any asperantla an candeletes, i és que lo poble ya comence a fer aulor a Festa Major.
Semble impossible que aquesta aulor pugo existir, però si... M'ancante caminar pel poble la setmana antes de la festa. Veus que a davant de cal Fuster ya han ficat lo toldo, senyal de festa. La gent parle de la festa, se van a buscar les camisetes, lo jovent preparem les penyes, les pubilles se van a comprar lo vestit, als carrers, de nit, se pengen los paperets. I fa aulor, aulor a Festa Major. La meua aulor preferida.
I no nya res millor an anquesta vida que arribar a la planeta i veure la plaça del casal tota guarnida de paperets i plena de gent, an l'orquesta a dalt de l'ascenari mentres toque "Viva el Pasodoble" de Rocío Jurado o "Dulce Amor" de Gloria Estefan. Los xiquets corren, la gent balle, il jovent astà a baix a les penyes.
És genial, i sé que si no sou de poble no u podreu antendre.
La Festa Major és la millor setmana que pot nyaure a qualsevol poble.

KiDS

Oigo los primeros acordes de esta canción, cierro los ojos y me veo. Me veo a mí, en Berlín, mi lugar en el mundo, caminando tranquilamente por Unter Den Linden. Una imagen real, octubre del 2009. Yo, con mis cascos puestos. Suena esta canción, en una situación normal la hubiese pasado, pero esta vez la dejo. Me dejo llevar por la melodía y miro alrededor. Coches, autobuses, gente, árboles, un trocito de historia en cada rincón. Berlin. Me enamoro definitivamente de este rinconcito de universo. Definitivamente, esta es LA canción. La canción para mi lugar en el mundo.

No hace falta que os diga que nunca más la he vuelto a pasar.

Terra Endins...

Descobrint als Cronistes, hai trobat aquesta cançó que només an lo primer vers m'ha enamorat! La recomano molt a tothom que com a yo és de la Terra Ferma, i a la gent que no ho és també, perquè és genial!

Un de tants nats en la boira, era el 82

a l'oest de Catalunya, entre camps de colors.

Va sentir cent-mil vegades, que trist ser de ponent

millor viure a Barcelona, on tot va perfectament

Va agafar un sarró, una llibreta, i una cara somrient

a triomfar a la ciutat dels prodigis, on tot és eternament.

Això només és un conte per explicar

que aquí a l'oest és on millor vida s'hi fa!

Avui torna a ser a la terra que el va veure somiar

recollint el fruit dels dies, i del seu caminar

i la flor, l'arbre i la pedra, seràn sempre els seus germans

que a l'oest la vida porta el record dels turons i el plà dels anys.

Això només és un conte per explicar

que aquí a l'oest és on millor vida s'hi fa!

Per escoltar el CD (Spotify) click aquí.


I, parlant d'altres coses, puc dir que definitivament ja ha arribat l'estiu, que ja sóc TÈCNICA SUPERIOR EN IMATGE, que ja he començat a treballar i que el dissabte faig VINT anys...

Lomo.

Ahir vaig anar a revelar el primer rodet en color que vaig fer amb la meva Diana F+.
Estic contenta, m'ha quedat alguna foto que està bé. N'he penjat algunes al facebook, i aquí us en deixo unes quantes.

Avui sona

Las transeúntes

de Jorge Drexler.

waka waka

Ja ha començat lo mundial...
M'encante el futbol!

I com sempre, tinc los meus preferits...
1) Espanya
2) Argentina
3) Holanda
i 4) Anglaterra.

65'

Está bien el diseño de estos platos desechables de fiesta, hay que tener gusto, los hacen bonitos para que los compres, pero no lo suficientemente bonitos para que no les cojas afecto y al final de la fiesta los puedas tirar a la basura. Sobrios pero con vida propia.

Berlin...

Alexanderplatz, Berlin

No us podeu arribar a imaginar

quant anyoro aquesta ciutat...

(Feu click a la foto)

tu

m ' a n c a n t e s !

you
make
me
feel
(good).

ily.

Ho he dit 1000 vegades

Però no me'n canso.

- Me fas sentir -

Ja hai acabat lo curs!!!

Sóc de l'Oest

M’he criat entre pagesos i carrinclons,

homes que s’aferren a les seves tradicions,

gent de terra, gent de foc.

En una frontera on la mentida no hi té lloc,

on es creuen els camins dels sadis i els rancors

i els destins de les nacions.

Sóc de l’oest de Catalunya, la terra on es pon el sol

més enllà de les muntanyes

entre les valls i els aiguamolls.

On la botifarra encara es fa de ceba i sang

i la bota plena fa el camí del vianant

per indrets de pedra i fang.

On el blau del cel és tot el que tenim de mar

penjat en l’horitzó un estel brilla tant,

la fosca nit, si el cel es pon.

Sóc de l’oest de Catalunya, la terra on es pon el sol

més enllà de les muntanyes

entre les valls i els aiguamolls.

Regadius, hortes i terres de secà,

pluja quan déu vol i tempestes sobre el pla

i la boira cobrint la vall.

Històries contades a la vora de la llar

quan la nit és llarga i les hores cal matar, esperant l’endemà.

Sóc de l’oest de Catalunya, la terra on es pon el sol

més enllà de les muntanyes

entre les valls i els aiguamolls.

Avui esta cançó, perque astic molt orgullosa de ser d'aon soc, dels meus orígens pagesos i de poble. Per escoltar-la (Spotify), click aquí.
=)


Avui a la nit, inaugurem la TROPICAL!
I això vol dir que comence l'ESTIU!

.Ja acabem.

Aiiiiiiiii mare meua, que lo dijous acabo lo curs! Ni tinc moltes ganes pero a la vegada se'm fa raro. Mira que només ha durat dos anys, no és com la última vegada (que fee sis anys que rondae pa n'anquell institut), pero igualment no m'agraden les despedides.

Bueno... Lo final de curs m'agrade perque signifique que ya s'arrime l'istiu. Si tornessem a tindre les piscines sirie genial, m'ancantarie tornar a treballai. A més, aquet istiu me pinte molt molt molt béé!

adoro aquesta cançó!

Coses a comentar:
- Concert de Fito y Fitipaldis, GENIAL, tinc moltes ganes de repetir! =)
- Lo 3 de juny acabo! Si, si, si, acabo, PER FI acabo! De seguida siré TÈCNICA SUPERIOR EN IMATGE (i que bé que soneeee!!)

:)

No sé què vols.

No sé què vols, no entenc el què estàs fent ni a què estàs jugant.

All I want you to know

is that I won't be here for long,

and my heart,

and my heart is getting sore.

Tu mateix.

Altanto!

ASPAVIL, que això fa baixada nooooooooooi!

=)

.La MaceTa.

Por eso te planté
mi corazón en una maceta
pa' poder echar raíces
donde quiera que tu fueras.


Por eso me arranco la piel
pa' que te hagas una maleta,
para cuando eche de menos
el cuerpo que ciñen tus prendas...


Et divendres de concert,
La Cabra Mecánica i Fito y Fitipaldis.
Ni tinc moltes ganes!
i també tinc fam de tu :)

me

I belong to you.
Since January 2007

(It's not over,
it's never been over.)

Life is beautiful

La vida és bonica. Som naltros los que mos la fem complicada...

Avui toque esta cançó, perque sempre acabe tornant a yo.

Com un dia tan normal de la teva existència es pot convertir en un dia que marca un abans i un després.

pos això! ;P

Maig.

Cada minut que passava tenia més ganes de que vinguessis.

Cada minut que passava, tenia més clar que no vindries...

In bad times more red than ever.

No sóc del Barça. Ni del Madrid.

No sé perquè, aquests equips mai m'han atret del tot.

Jo sóc del Liverpool.

Perquè? No ho sé ni jo, però és l'equip que estimo.

Aquesta entrada l'he fet perquè ahir, tot i guanyar 2-1, no vam classificar-nos per la final de la UEFA. Quan me'n vaig anar a dormir estava a punt de plorar.

I amb això vull dir el que he dit al títol del post. En mals temps, més red que mai.

L'any que vé arribarem més amunt!

You'll never walk alone...
Algun dia compliré el meu somni de viatjar a Liverpool, anar a Anfield Road i cantar aquest himne que em fica la pell de gallina...

joitu.

No s'ha acabat.

No s'ha acabat mai...

De fet, acaba de començar.

Sant Jordi

Avui és un dels meus dies preferits de l'any. M'ancante Sant Jordi!

Avui pal demati, an tota la ressaca de la festa major de la UdL, men ai nat a la parada de llibres de la plaça nova de Massalcoreig i después a Fraga, que fan lo dia de la faldeta, que també m'ancante!

No sé perque m'agrade tan Sant Jordi!

està escrit

pos això.

auto-tortura.

Conec a una noia a la que, de tant en tant, li agrada auto-torturarse fent que aquell noi jugui amb un martell pneumàtic en la seva ment. Com ho fa? Doncs molt fàcil: fica aquella cançó que tant li recorda a ell, als seus moments, aquella cançó que va ser seva des del primer moment. Dia rere dia la ficarà, i quan s'acabarà, tornarà a començar... Però no ficara "repeat", perquè li agrada veure com ella mateixa torna a ficar el play. Perquèr així pensa en ell. I quan la son l'envaeixi, se n'anirà a dormir, amb un somriure d'orella a orella recordant aquells moments, però alhora amarg...

it's destiny.

Los Secretos

Demà, 21 d'abril del 2010, veuré per primera vegada el grup que ha sigut, és i serà la BSO de la meva vida: LOS SECRETOS.

Desde que tinc memòria que sonen al cotxe. Primer van sonar a la Renault Express, després al Suzuki i ara, encara que no hi pugi gaire, sonen al Megane. També sonaven a casa, i al carrer.

M'encanten, i demà els veuré en directe.

No puc explicar com em sento...

"Colgado a sus caderas, me fuí olvidando de quién era, me fuí quedando a un lado, vencido por mi propia guerra.

Me quedé como un cuadro a su pared pegado, que nada tiene que hacer salvo seguir colgado..."

Aquesta no és, ni de muy lejos, la seva millor cançó, però en tenen una per a cada moment de la meva vida, i aquesta és la d'avui.

100

Soy un extraterrestre un tanto raro,
¿me estaré volviendo humano?
Uh, se me ha pegado de tí...



Aquesta és l'entrada 100 d'aquest blog,
i com no,
havia de tornar a parlar indirectament de tu!

Ja fa dies que no em treus la son,
i això comença a no agradar-me...
Però no em preocupa, això s'arregla ràpid.
Aquest cap de setmana tornarà tot al seu lloc.

Soy gitano, y vengo a tu casamiento...

M'encanta Camarón, i trobo que aquesta pel·lícula està molt bé!

i n e v i t a b L e

És inevitable,

mai podré dixar de feu.

Ancara que hagen passat més de tres anys,

ancara que hage passat tot lo que ha passat entre naltros

(algo que al principi mai hauria imaginat ni an somnis),

ancara que haguessem refet les nostres vides,

No podré dixar de recordat mai.

Igual que les nostres mirades no podran evitar creuar-se i acte seguit mirar dissimuladament cap a un altre cantó.

I igual que quan me mires i te penses que no te vec.

Y para ser más franca, nadie piensa en tí como lo hago yo... Aunque te dé lo mismo.

Setmana Santa i Resurrecció.

Bueno, ja s'acaba la Setmana Santa... Aquest any no hem anat a Salou, però la veritat és que no m'he avorrit gens.

De dilluns a dijous no m'he mogut del poble. Pels matins a fer el cafè amb les xiquetes i per les tardes vam anar al riu, al casal, al sotet, com si de repent tornéssim a tenir 15 anys.

Va arribar dijous a la nit i vam anar a la Florida, la nostra Florida! L'Apokaliptika va estar genial, Kvitta i Pet Duo impressionants i l'ambient inmillorable.

I divendres, tocava Richie Hawtin, també a Florida. Una molt bona nit, per recordar.
El dissabte a Fraga, de pubs, com sempre.
I avui dilluns hem fet la Mona a la finca l'arròs. Ha estat genial!
Ara toca tornar a la rutina...

Qui perd els orígens...

"Qui perd els orígens, perd la identitat", cantava Raimon en una de les seves cançons. Sempre ho he defensat.

Sóc una persona molt fidel als meus orígens. Vaig nèixer entre dos tossals i el riu Cinca. Sóc de poble, de Lleida i sóc (molt) veïna de la comarca aragonesa del Bajo/Baix Cinca. I avui, fent la mona al mas, com a persona de poble que sóc, he pres una decisió.

Deixaré d'escriure aquest blog en català estàndar.

Perque en teoria el faig servir per a expressar-me. I moltes vegades he de buscar les paraules. I això no pot ser...

Escriuré tal com parlo. Em va molt millor. M'agrada molt més.

Així que ara transcriuré al llenguatge més bonic del món el que acabo d'escriure:

"Qui perd els orígens, perd la identitat", cantae Raimon an una de les seues cançons. Sempre u hai defensat.

Sóc una persona molt fidel als meus orígins. Vai nàixer entre dos tossals i'l riu Cinca. Sóc de poble, de Lleida i sóc (molt) veïna de la comarca aragonesa del Bajo/Baix Cinca. I avui, fent la mona al mas, com a persona de poble que sóc, hai pres una decisió.

Dixaré d'ascriure et blog an català estàndar.

Paque an teoria lo fai servir p'axpressa'm. I moltes vegades hai de buscar les paraules. I això no pot ser...

Ascriuré tal com parlo. Me va molt millor. M'agrade molt més.

Pos no re, avui ham nat al mas a fer la Mona, mos ha fet molt bon dia, los calçots astaen molt molt bons, la carn de corder també, les torrades bonissimes i les pataques al caliu astupendes. I la gent que m'anvoltae, lo mejor de lo mejor! Visca los kchon2!

Em falten adjectius i colors.

Me pongo a pintarte

y no lo consigo.
Después de estudiarte lentamente

termino pensando

que faltan sobre mi paleta

colores intensos

que reflejen tu rara belleza.

No puedo plasmar tu sonrisa,

tratar tu mirada,

pero, poco a poco,

sólo pienso en tí,

sólo pienso en tí...

I es que em falten adjectius per a descriure el que sento, i mai m'havia passat. Hauré d'inventar-me'n un. O dos. O potser una dotzena. Hauré de crear un dialecte nou del català. O, pensat millor, crearé un idioma nou...

La música és d'Enrique Urquijo, geni i figura.

Remeis Casolans

Avui m'he aixecat a les onze del matí i m'he dutxat. He pensat "Avui últim dia de classes, però... Fins les 9 de la nit!"

Però després, he mirat per la finestra i he vist que les flors dels pressiguers del bancal que tinc al costat de casa ja comencen a marxar, dónant pas a un color verd que dintre de dos mesos serà tot fulles... I pressics boníssims!!

Així que, per acabar de rematar la gran sensació de felicitat que m'ha envaït, m'he ficat una d'aquelles cançons meves, que potser són una mica estúpides, comercials o tot el que volgueu, però que m'anima al 101%.

Feliç Setmana Santa!

PUPUT!

La ginesta altre vegada,

la ginesta amb tanta olor, 
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.

Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.

Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com un cristall;

he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a còrrer avall.
La ginesta Joan Maragall

Un dels meus poemes preferits :)

la calor.

A mi, em van fer a les Canàries. I vaig néixer a mig juliol, el mes més calorós de l'any.
No m'estranya que hagi sortit així.
"La primavera, la sang altera". Almenys a mi. L'arribada del bon temps em trastoca. No sé si ho fa el pol·len, les hormones o el Sol, però per aquestes èpoques no puc evitar somriure més que la resta de l'any. Desar l'abric a la mínima de canvi. Tenir aquella alegria tan tonta...


Qué alegría,
qué buen día,
que bueno tenerte,
qué bien estoy,
quién me lo diría,
cada día que sale el Sol vengo a verte...

Sóc feliç

FELIÇ

FELIÇ

FELIÇ

FELIÇ

FELIÇ

La

primavera

ja

ha

arribat,

a l'hemisferi nord

i a la meva vida.

Y

ya

me

despido

del

abrigo.

No arribarà mai...

De capa caída,

peleao con la vida,

hoy no estoy pa nadie,

hoy estoy de vuelta...

Primavera que no llega...

u.

Aquesta és l'entrada número 568934256 en la que parlo indirectament de tu.

I el millor és que no tinc res a dir.

Em fas sentir tan bé, que ni t'ho imagines...

YOU MAKE ME FEEL SO G_O_O_D....

QUE EL FIN DEL MUNDO TE PILLE BAILANDO...

Que no te vendan amor sin espinas.

(perque sinó, ja no seria amor...)

Que el corazón no se pase de moda,

que los otoños te doren la piel,

que cada noche sea noche de bodas,

que no se ponga la luna de miel.

Que todas las noches sean noches de boda,

que todas las lunas sean lunas de miel...

El cafè de la Marina

No, no, espera't.
Mira, Claudi, jo abans he de parlar-te;
jo sóc misèria per tothom, les llengües
em pinten de verdet; fins el meu pare
es vol vendre el cafè. Jo ja no compto.
Vull dir que, si el teu cor se m'acostava,
i ara és a prop del meu, més que alegria
i més que tot, és aquest foc que sento,
i és aquest respirar. però respon-me:
això que fas amb mi, aquestes paraules,
t'han sortit de la sang? No és bogeria?
No és com jugar-t'ho a cara i ceu? Escolta'm:
no és una caritat?... Jo estic perduda,
però tinc molt orgull i sóc molt dona...
Comprens el que et vull dir? És que m'estimes?
No és una caritat?...

Josep Maria de Sagarra
ACTE III, ESCENA XIII

*

Si tu magia ya no me hace efecto,

¿cómo voy a continuar?

Si me sueltas entre tanto viento,
¿cómo voy a continuar?

...

.e.v.e.r.y.t.h.i.n.g.

you, you, you and...

I can't stop digging the way you make me feel...

...You make me feel SO good...

FESTA LES DONES

Ja arriibaaaa!!!!

Divendres, divendres, divendres!

LA FESTA LES DONES!!!

La millor festa de Massalcoreig!!!!

I ES QUE ME FAS SENTIR TAN BÉ,

que avui publicaria 1000 entrades al blog

parlant indirectament de tu...

HA PLOGUT, però no podria fer millor dia!!

Cuando una noche de amor que yo no dudo

la eternidad venga seguro,

tú, yo, el desnudo y el corazón, seremos uno...

coses

M'agrada

adonarme'n

de que

PUC,

de que

m'estimo,

de que

m'encanta

com sóc.

Ah!

I de

veure

que aquests

pantalons

em queden

SUPER BÉ...

:)

intrèpid, il·lús, divertit, deprimit, lector, negligent, reservat, sever, alegre, innocent, vestit, desvestit, madur, senzill... anyway.

(h)estimar.

ESTIMAR

s'escriu sense hac.

Per si algú no ho sabia...

-I like you anyway.

fa casi un any vai fe un text an coses qe odiae, ara lo fare an coses qe magraden.

magrade ascriure, magrade llegir i mancante fer fotos, an digital u an analogic. magrade lo qe astudio i lo qe astudiaré l'any qe ve. magrade la cara qe fa la gen quan lis dic qe soc (mol) miope. magraden los caps de semana, ana a la florida o al chasis, magrade na a torren a vere lo futbol. magraden los dijous qe sopem a casa del sergi. mancante conduïr, pisar l'acelerador, l'autovia. mancante la festa les dones i conta los dies qe falten pa qe arribe (1 mes axacte), iii magrade.... qe mes magrade? bueno.. magrade actualitza lo fotolog ancara qe siga del 1% del mon qe ancara l'actualitzo, magrade juga al farmville del feisbuc, magrade fer fotos (ia u avia dit???), magrade com parlo, i mancante ascriure tal com parlo. magraden les ganes qe tinc de qe arribe listiu, la tropical de la florida i monegros. magrade sabe qe lo qe ña entre ell i yo ancara no sa acabat del tot, qe ancara ña puns suspensius. magraden los seus ulls, sobretot quan me miren i se pensen qe io no los vec. magrade riure, corre, saltar, ballar, cridar, cantar, i mancante viure.... tambe magrade esta canso... http://www.youtube.com/watch?v=laEXuOuZtDY :)

No ho entenc

No entenc perque tinc tantes ganes de veure't. De que sigui dissabte tots els dies de la setmana. De saber on vas, què fas, amb qui estàs.

De saludar-te amb qualsevol tonteria. De que em donis foc, i que em vinguis a fer companyia a la barra, mentre demano.

I no ho veig clar.

Bé, si que ho veig clar... Però potser m'enganya el subconscient.

M'agrada que gent que no conec de res em vingui a preguntar si sóc "com em dius tu".

M'encanta el teu somriure, i els teus ulls quan em miren...

Que maja é l'horta!

En estes tardes d'Agost calmoses

tot cante a l'horta l'himne triumfal,

y é una delisia viure la vida

davall la sombra del figueral.

Sombres tranquiles de les figueres,

sou com una balsera, sou un calmant

pa les fatigues, guardeu la fresca,

pa sed de gotxos, teniu l'encan.

Que bé s'respire! Quines aromes!

Viure entre ls'abres, res ñá milló,

muixons que canten, rumors de fulles,

fllos que sonriuen, fruits pllens d'euló.

¡Com me fa mostres eixa perera

dels fruits qu'encorven son tort camal!

Pareix que m'digue tota contenta
"menxa'n, son dolses, no t'faran mal."

Y eixa formiga, ¡huy! que valenta,

com lleve a espentes un grá de bllat!

Y eixes abelles, mira com chupen

los grans, mitx panses, del emparrat!

Que charramela mes amorosa

desgrane, a soles, aquell moixó?

Sab que l'escolte la femelleta

dins la bardisa d'aquell rincó.

Que maja é l'horta! Que hermosa vida

la que s'empape d'eix sesriñal!

Astí tot parle charla divina,

los fruits, los albres, la sombra, l'sol.

Astí la vida may mes s'aclluque,

si l'cos se canse, mou l'esperit.

Tanta bellesa convide a viure,

l'ánima gosse, s'endolse l'pit.

Astí, com plluxa revivadora,

la llum s'espolse de dal del cel

y entre l'ramatxe mou energies

qu'als fruits lis tanquen dolsós de mel.

Y aquest idill d'ansia fecunda

lo rime i cante lo fresc airet

quan veu la dansa murmulladora

dels fruits i fulles en abrás pret.

Que maja é l'horta! No m'hi mouria.

No me'n vax d'ella sino é ben tart.

¡Qui pugués tindre cor de poeta

pa sentí d'ella tot quan té d'art!

ANCASOL

Aquest poema el vaig trobar a una publicació de Fraga de l'any 1931, i em va encantar...

Gloriós Sant Antoni!

Des d'avui fins diumenge, Festa Major al meu poble!!!

No és com la de l'estiu, però algo és algo... I si no ens agrada, sempre podem fer cap a Torrent!

=D

Aaaaaalegriiiaaaaa, és festa majoooooOorrr.....!!!!!!!!

Souvenir

Felicitats mama.

t'estimo.

Definitivament, és la meva cançó...

SANT ANTONI ya s'arrimeeeeeeeeeee!!

standby.

Me da vértigo el punto muerto y la marcha atrás, vivir en los atascos, los frenos automáticos y el olor a gasoil. Me angustia el cruce de miradas, la doble dirección de las palabras y el obsceno guiñar de los semáforos. Me da pena la vida, los cambios de sentido, las señales de stop y los pasos perdidos. Me agobian las medianas, las frases que están hechas, los que nunca saludan y los malos profetas. Me fatigan los dioses bajados del Olimpo a conquistar la Tierra y los necios de espíritu. Me entristecen quienes me venden kleenex en los pasos de cebra, los que enferman de cáncer y los que sólo son simples marionetas. Me aplasta la hermosura de los cuerpos perfectos, las sirenas que ululan en las noches de fiesta, los códigos de barras, el baile de etiquetas. Me arruinan las prisas y las faltas de estilo, el paso obligatorio, las tardes de domingo y hasta la línea recta .Me enervan los que no tienen dudas y aquellos que se aferran a sus ideales sobre los de cualquiera. Me cansa tanto tráfico y tanto sinsentido, parado frente al mar, mientras que el mundo gira...

baldufes

Les baldufes giren, giren, giren i finalment cauen al terra, cansades de donar voltes, fins que arriba algú, les recull i les torna a fer girar, amb tota l'energia del món...

Sóc una baldufa, diria que de color blau.

jafaquasitresanys

ja fa quasi tres anys que vaig començar a morir-me de ganes de que arribessin els dissabtes a la tarda. i encara continuo morint-me'n de ganes. res ha canviat, i, a la vegada, tot. qui m'ho hauria dit, a mi, aquell dia de fa quasi tres anys, que ara estaríem així...

m'encantaquanemmiresd'amagatiquanetmirogireslacaradevergonya

.

Está en algun tugurio de la parte sur,

bailando donde hay música alta y poca luz.

Le gusta colgarse entre esa multitud,

mientras haya un sitio a donde ir, no cambiará su actitud.

Cerrad todos los bares de la ciudad,

tal vez así mi chica quiera regresar.

Cerrad todos los bares que hay en Madrid,

porque es la única manera de que ella vuelva a mí.

Propòsits

Com a persona més de la societat que sóc, jo també he fet propòsits per a l'any nou:

1. Aprovar 2n d'Imatge.

2. Trobar un home/noi/ésser masculí suficientment malament del cap com per voler estar amb mi.

3. Continuar amb la pèrdua de pes.

4. Deixar de mossegar-me les ungles DEFINITIVAMENT (de moment porto un mes sense fer-ho).

5. Acabar-me ja l'ON THE ROAD de Kerouac, que m'encanta però mai trobo temps per continuar...

6. M O N E G R O S Desert Festival!

7. Ser més puntual

8. No beure tan cafè, que no pot ser bo... (Aquesta em serà MOLT difícil de portar a terme, sóc una boja del cafè!!!)

9. ENTRAR A LA PISCINA d'una puta vegada!

i 10. Fer-me el tatuatge!

I la BSO d'aquest 1 de gener ha set...:

Ya no me acuerdo

Estopa