Veient que s'acaba l'any
i que tinc ganes de posar-me sentimental,
em poso a dir gràcies.
Voldria dir que gràcies
gràcies per tornar-me la fe en mi,
per deixar-me descobrir l'amistat de nou,
per deixar-me ser jo, per que no em faci falta fingir.
Ahir vaig anar per tercera vegada a un concert de La Pegatina. Com sempre, van estar genials, em van fer ballar, cantar amb totes les meves forces, saltar, cridar, i sobretot somriure...
És una música alegre, viva, divertida, que et desperta l'ànima. Sense adonar-te'n els peus se't comencen a moure, comences a saltar, ballar, picar de mans...
Quan tornin a Lleida, torno a repetir! Està clar! :)
Aquesta nit toca la Tocinada, que és la festa de la matança del porc al meu poble. Les dones del poble maten 3 o 4 "tosinos" i es fa sopar per a tot el poble. Està boníssim... I entre el vi, l'ambient, la companyia de la taula, i la festa de després, sempre surt una nit rodona!
He dormit quatre hores, la llum que entra per la finestra m'ha despertat i no puc tornar-me a adormir. Ahir vaig dir coses a gent a la que no hauria hagut de dir res. El meu cap està a punt d'explotar, avui hauré de sobreviure a base d'Ibuprofeno. M'he mirat al mirall, aquesta samarreta esgarrada de Trainspotting que porto per dormir em va molt gran, però m'agrada. Els pantalons curts els hauria de rentar...
Tinc els ulls negres, mai mel's despinto quan me'n vaig a dormir. Tinc unes ganes tremendes de rentar-me les dents. El flequillo està d'una manera que si ho hagués volgut, no m'ho hagués pogut fer. Realment faig pinta de demacrada. Avui he de dinar sola, i ficar-me alguna cosa a la boca és la última cosa del món que m'apeteix fer ara mateix.
La veritat és que els dissabtes a la nit passen factura l'endemà, pero... QUE ME QUITEN LO BAILAO!
Estic devorant aquest clàssic de Jack Kerouac. Com alguns sabreu, tinc la mania de subratllar les frases que més m'agraden dels llibres, i per aquest no dono abast. Us copio alguns fragments.
"Era simplemente un chaval al que la vida excitaba terriblemente, y aunque era un delincuente, sólo lo era porque quería vivir intensamente y conocer gente que de otro modo no le habría hecho caso."
"Corrían calle abajo juntos, entendiéndolo todo del modo en que lo hacían aquellos primeros días, y que más tarde sería mas triste y perspectivo y tenue. Pero entonces bailaban por las calles como peonzas enloquecidas, y yo vacilaba tras ellos como he estado haciendo toda mi vida mientras sigo a la gente que me interesa, porque la única gente que me interesa es la que está loca, la gente que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse, con ganas de todo al mismo tiempo, la gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes, sino que arde, arde como fabulosos cohetes amarillos explotando igual que arañas entre las estrellas y entonces se ve estallar una luz azul y todo el mundo suelta un «¡Ahhh!»"
"Así que dejando la gruesa mitad de mi manuscrito encima de la mesa, y plegando por última vez mis cómodas sábanas caseras, una mañana partí con mi saco de lona en el que había metido unas cuantas cosas fundamentales y me dirigí hacia el Océano Pacífico con cincuenta dólares en el bolsillo."
"..Estaba lejos de casa, obsesionado, cansado por el viaje, en la habitación de un hotel barato que nunca había visto antes, oyendo los siseos del vapor afuera, y el crujir de la vieja madera del hotel, y pisadas en el piso de arriba, y todos los ruidos tristes posibles, y miraba hacia el techo lleno de grietas y auténticamente no supe quién era yo durante unos quince extraños segundos. No estaba asustado; simplemente era otra persona, un extraño, y mi vida entera era una vida fantasmal, la vida de un fantasma. Estaba a medio camino atravesando América, en la línea divisoria entre el Este de mi juventud y el Oeste de mi futuro, y quizá por eso sucedía aquello allí y entonces, aquel extraño atardecer rojo."
"Empezó a gustarme; no porque fuera una buena persona, como despues demostró que era, sino porque mostraba entusiasmo hacia las cosas."
"El vaquero fue a buscar a su mujer y ambos se marcharon hacia lo que les deparara el destino."
"-¡Vamos a Los Angeles! - gritaron.
-¿Y qué vais a hacer allí?
-Joder, no lo sabemos. Además, ¿eso qué importa?"
I aquest és un anunci del BMW Serie 1 que van fer inspirats en aquest llibre.
A mesura que avanci en la lectura en ficaré més.
-Todos los días sale el Sol (chipirón!)
Bongo Botrako-
lunes, 2 de noviembre de 2009
ARAAAAArA MATEIX EEl,UL . X X x LPPrOVVpVaVanVan VantLDLj IEEsCRLURRz LDDzDzsOOdWWoWòWòb\IIl¥0ARA SI QUE INTENT6 ESCRIURE ALGUMA COSA, PERO NO SE QUE FOT AIXO.... INCREIBLE¡¡ JAJAJA
Algun cop us heu sentit extremadament lligats a algú?
Tot el meu dia a dia depén de tu, inclús les meves nits. Només tinc dinou anys i ja tinc assumit que tota la meva vida estaré depenent de la teva. I es que aquella nit d'agost va trasbalsar el curs de les nostres vides per sempre, sí, la meva i també la teva. Des d'aquell quinze sé que sempre em tindràs. El dia que en tinguis ganes, allí estaré. El dia que discuteixis amb ella, encara amb més raó. El dia que ho deixeu crec que no caldrà ni que em truquis al timbre. Sempre em tindràs per aquests moments..
Crec que el pitjor de tot això és que jo ho sé, i que, encara que em faci ràbia, vull que sigui així. O no, potser el pitjor de tot és que tu també ho saps...
La nostra relació sempre serà especial, a mi no em saludes com saludes a tothom, ni em parles com a tothom. M'encanta aquell somriure teu quan em dius "Què tal tot Teresa?" o "Com estàs Teresa?". Sempre dient el meu nom. I quan em mires d'amagat i em fas algun gest graciós, o una mirada "pilla". O quan m'agafes de la cintura només per a dir-me que marxeu, i que bona nit. I també quan em dius coses que no diries a qualsevol persona amb la que has compartit una nit.
Però el que més m'encanta és que, quan em parles,diguis el meu nom, queda tan bé sortint de la teva boca...
(De fet, qualsevol cosa queda bé sortint de la teva boca)
-Souvenir
M Clan-
"Cuando me acuerde de estos nombres estaré imaginando oír tu voz.."
... Y hay una sola saliva y un solo sabor a fruta madura, y yo te siento temblar contra mí como una luna en el agua.
Julio Cortázar.
Faré cas del que diu la sabiduria popular, que és molt sàbia, i m'endinsaré dins la frase "Donde hubo fuego quedan cenizas" per a tornar-me a menjar el tarro cada nit abans d'anar a dormir i morir-me de ganes de que arribin els dissabtes a la tarda.
El dissabte vaig tornar a anar a un concert de Los Delinqüentes. Podria dir que són el meu grup preferit ara mateix. Els escolto dia i nit, i m'alegren el dia a dia. Ja he anat a dos directes seus i als dos m'ho he passat molt bé: bon ambient, bona companyia, bona música, molt bona connexió amb el públic, bon rotllo...
Us recomano anar a un concert seu si en teniu l'oportunitat...
I aqui us deixo les cançons que més m'agraden d'aquest trio (per mi ho segueix sent...)
-No pot ser que tornis a estar amb ell. Després de tant temps! No et sortirà bé: l'amor es un foc, i com tots els focs, s'apaga. -Sí, cert, però on hi ha hagut foc sempre hi queden cendres, i algun cop fins i tot algun troç de llenya que no ha cremat del tot... -Au va! No em vinguis amb teories d'adolescents. Les cendres s'enterren amb el temps, o se les emporta el vent. -Però de les enterrades, per molt ben enterrades que estiguin, algun cop se'n extreuen, per a produïr energia.. O no vas estudiar tecnologia a l'ESO? -Ets un cas... Fes el que vulguis, però jo ja t'he avisat...
-Kids MGMT-
P.D.:(M'han dit, Teresa, que t'has enamorat de Berlín, que et mors de ganes de tornar a ser allí, i que t'agradaria no haver marxat... M'ho ha dit un ocellet. BERLIN2009..per no olvidar)
Encara em queden 3 anys per anar-hi, però quines ganes que tinc de marxar a estudiar a Barcelona!!! Aquest curs viuré al poble, pel pròxim superior em buscaré un piset a Lleida i, quan l'acabi, cap a Belles Arts, que implica el que implica: B A R C E L O N A. Que si quan vaig a Fraga, que és com casa meva, ja em sembla gran, no sé què faré per Barna...
Que consti que m'encanta la vida que porto. M'encanta i no la canviaria per res. Però hi ha una cosa que enyoro, i molt... Enyoro parlar amb tu cada dia explicar-te mil coses i que cap tingui sentit Enyoro enfadar-me per qualsevol tonteria que em diguis Tenir algú que em comprengui algú, almenys algú que sàpigui realment qui sóc Que em diguis a la cara el que no t'agrada de mi que no t'agrada el que faig o el que escolto Enyoro tantes coses de tu que no sé dir-les totes perquè no me'n recordo Podria dir que ho enyoro tot tot el que fèiem tot el que dèiem t'enyoro a tu enyoro tenir un amic de veritat
Encara no sé perquè et vaig deixar anar... I no sé si ho llegiràs mai. Bé, crec que ho llegirà algú que no ets tu i t'ho dirà.
Que si, que si, que ja s'acaba l'estiu. Ens queda la festa major de Seròs, el concert de La Pegatina a Almenar i ja està.. A tornar-hi.
Ara que, no em puc queixar. Començo el 21 i el 22 marxem a BERLIN fins el 6 d'octubre, que tornem. En tinc moltííííííssimes ganes :)
I al tornar, què em trobaré? El Pilar a punt de començar, i un concert de Los Delinqüentes :) Si es que.. Em pensava que em costaria, però el 2009 està superant de MOLT al 2008.
Aquests dies podria canviar el títol del blog per "Diari d'una embaladora". Em passo entre 8 i 9 hores diàries dins d'un magatzem, embalant fruita. Nectarina i Paraguayo.
Divendres vaig acabar les pràctiques d'empresa, per ara. Cap al setembre-octubre hi hauré de tornar. Aquest dimarts començo a treballar, durant tot l'estiu. Tindré més dies de festa que l'any passat, que treballava de dilluns a dilluns. Enguany podré descansar dissabtes a la tarda i diumenges.
En fi, és el que toca, per sobreviure durant l'hivern, he de treballar a l'estiu. Com les formigues.
Moltes coses. Sé moltes coses a dia d'avui. Que algun dia podré dir-te tot el que penso de veritat sobre tu, sobre nosaltres. Sé que, d'alguna manera (ja me les arreglaré), repetirem aquella nit d'estiu. També sé que podré abraçar-te, trucar-te quan em doni la gana, enviar-te qualsevol missatge dient-te que he pensat en tu. Que tindré ganes de dir-te que t'estimo, i que ho sentiré de veritat. Sé que tindràs ganes de veure'm.
A part, sé que aquest estiu m'ho passaré millor que mai i que tindré ganes de recordar-lo.
Per cert, avui m'he comprat el dvd de "La Chaqueta Metálica".
Mirant l'arxiu del meu antic fotolog, he trobat aquest test. Així que com m'avorreixo, el torno a fer.
* Yo tengo los ojos: marrones. * Yo odio: no poder hacer nada en algunas situaciones. * Yo deseo: que sea sábado. * Yo escucho: 'Delicada como un bonsai - ErPeche'. * Yo le tengo miedo: a las puertas correderas. * Yo lloro: muy poquitas veces. * Yo pierdo: el móvil, siempre. * Yo necesito: que sea sábado, otra vez. * Me pone feliz: mis amigos. * Me duele: ahora mismo, nada.
¿SÍ O NO?
* Tienes un diario?: si. * Te gusta cocinar?: si. * Tienes un secreto que no le hayas contado a nadie? si. * Pones tu reloj unos minutos adelantado?: no, es una cosa que no soporto. * Crees en el amor?: si. * Te bañas todos los dias?: en verano si. * Te quieres casar?: no. * Te gustan las tormentas? me encantan. * De ser otra persona, serías tu amigo? y tanto!
¿QUIÉN ES?
* La persona más rara?: conozco muchas. * La persona más molesta?: uno que yo me sé. * La persona que te conoce mejor?: mi hermana. * El profesor más aburrido?: creo que ninguno.
¿CUÁL ES?
* Tu grupo favorito?: La Pegatina y Celtas Cortos. * Tu mayor deseo?: no puedo escribirlo aquí...
OTRAS PREGUNTAS
* Signo: cáncer. * Color de pelo natural?: castaño. * Color de pelo que tienes: castaño. * Color de ojos: marrones. * Color favorito: azul. * Número favorito: 8 y 12. * Día favorito: sábado. * Mes favorito: julio, junio y agosto (en este orden). * Estación del año favorita: verano. * Deporte favorito: hockey. * Café o té: café. * Montaña o playa: playa. * Barça o Madrid: barça. * Sol o Nieve: sol. * Helado favorito?: vainilla con cookies. *¿Abrazo o beso?: beso, beso, beso y luego abrazo.
EN LAS ÚLTIMAS 24H TÚ HAS :
* Llorado?: no. * Ayudado a alguien?: si. * Comprado algo?: si. * Enfermado?: no. * Ido al cine?: no. * Salido a cenar?: si. * Dicho “te amo”?: no. * Escrito una carta?: no. * Perdido a un novio?: no. * Hablado con alguien que hace tiempo no hablabas?: si. * Escrito en un journal?: lo estoy haciendo. * Tenido una conversación seria?: más o menos. * Perdido a alguién?: no. * Abrazado a alguién?: no. * Peleado con un pariente?: no. * Peleado con un amigo?: no. * Soñado despierto?: si.
¿ALGUNA VEZ PODRÍAS..?
* Comer un gusano?: no. * Matar a alguien? no. * Besar a alguien del mismo sexo?: si. * Tener sexo con alguién del mismo sexo: no. * Lanzarte de un paracaídas?: si. * Cantar en un karaoke?: ya lo he hecho.
*Qué quisieras hacer ahora mismo?: repetir la noche del sábado.
Nombre: Teresa Fecha de Nacimiento: 10/7/1990 Donde vives?: a Massalcoreig Tienes hermanos?: Si, una germana. Color de Ojos: Marró Altura: 1,69 Tienes Piercings?: No, Eres celosa? Una mica Cita ideal: Un llit de matrimoni amb llençols blancs. Lo primero el pelo o la nariz?: Cabell Amores Platónicos: En tenia un i vaig aconseguir que ho deixés de ser. Tendrias sexo en la primera cita?: Si Un Beso largo o 100 besos cortos?: Difícil elecció... Crees en el amor a primera vista?: Crec en l'atracció a primera vista Jugaste con los sentimientos de alguien?: No Una cancion de amor: La Senda del Tiempo Quien te felicitó primero en tu último cumple?: Samuel i Isma Día más feliz de tu vida?: Molts Lees a diario?: Si Qué asignatura se te da peor?: Il·luminació Preferirías que te hubieran llamado de otra manera?: No En qué lugar te gustaria vivir que no fuera en la que estás?: Vull quedar-me al poble Cuánto tiempo crees que tardarás en acabar la carrera: L'anyet que em queda! Alguna canción que te recuerde algo o alguien?: Moltes. Qué te gustaría inventar?: No sé. Qué te gustaría descubrir?: Alguna vacuna. Si pudieras ser otra persona, quién serías?: Ningú. Cómo te describes?: Gente distinta. Qué harías si te tocara el gordo en Navidad?: Anar a Londres i comprar-me un Seat Leon. Qué fotos llevas en tu cartera?: Moltes Cómo es el fondo de la pantalla de tu ordenador?: Una foto d'un llamp que vaig fer jo. Qué es lo primero que piensas cuando te levantas?: Ja és l'hora? Para ti el vaso medio lleno o medio vacío? Ple del tot Si tuvieras un hijo o una hija como los llamarías?: Si és nen, Roc, Raül, Gerard, Samuel.. Si és nena, Itziar o Blanca. Qué hay debajo de tu cama?: Calaixos i un altre llit. Duermes la siesta?: No. Cama con o sin almohada?: Amb coixí. Qué haces antes de dormirte: Pensar una mica. Qué odias hacer?: Rentar els plats. Cual es tu color favorito?: Blau. Azucar o edulcorante?: Sucre Que parte de tu cuerpo te gusta más?: La cara. Prefieres la comida o el postre?: La menjada. Tema preferido de conversación?: La gent. Dia favorito de la semana?: Dissabte. Invierno o verano?: Estiu Un@ Chic@ especial para ti?: Jo ja sé qui és... Un deporte?: Hockey. Un actor/actriz: Jack Black i Ewan Mc.Gregor. Una bebida no alcohólica?: Aigua Una droga?: La planteta Vicios?: Les ungles... Una ciudad?: London Un color de ojos?: Verds Chocolate o vainilla?: Vainilla. Qué estás pensando?: En res. Qué tienes puesto?: Kets, pantalons pirates, samarreta d'amperi. Qué fecha es?: 8/6/09 Estás feliz?: Si Extrañas a alguien?: N0 Qué canción esto estás escuchando?: De noche y de día - ErPeche
SI! Ja he acabat el curs, i amb tot aprovat! Ja estic oficialment a segon d'imatge :)
Ara em queda una setmaneta de pràctiques (fins el 12) i després a començar a treballar, però en fi.. Que ja som casi a l'estiu i això em fa molt contenta. I que avui per fi obren la Tropical de la Florida! Desde que la van tancar, al setembre, que hi somio..
Avui he publicat al facebook fotos de 4t. d'ESO, del curs 2005-2006. M'han fet gràcia, i als meus companys també, perquè han tingut bastant èxit pel que he vist. I es que fa gràcia recordar vells temps...
Ara ja fa un any que vam acabar segon de batxillerat. No m'agrada gens pensar que mai més tornarem a fer classe tots junts... Em va encantar segon de batxillerat, em va encantar la classe del curs passat.
Avui mateix falten exactament 5 dies per a que acabi el primer curs d'Imatge. I sembla que fos ahir el 22 de setembre, el dia que vaig començar.
Que el temps passa molt ràpid, i no ens n'adonem... Que al setembre del 2002, quan vaig començar primer d'ESO, veia el final del batxillerat com una cosa impossible. I de repent, van passar 6 anys com qui no vol la cosa. En fi... Que d'aquí no res ja estaré començant Comunicació Audiovisual (si Déu vol, clar).
* No escoltis els que et diguin que tot és negre o blanc, fes cas dels que t'expliquin que tot pot ser veritat.
22 jugadors. Un estadi ple. Un partit seguit desde tots els llocs del món. Nervis i ungles mossegades. Un gol, gent abraçant-se, gent aixecada, gent saltant, gent abraçant-se. És per això que m'agrada el futbol.. Perquè uneix, uneix gent, cultures, races, ciutats i països.
I si, ahir havia de guanyar el barça.
- La presó del rei de França Companyia Elèctria Dharma - (avui més que mai)
Mirades, gestos, brometes... Què en sortirà de tot això? I si no és res, al final? I si no surt bé? Què farem llavors? Tot comença desde res, no hi ha res que neixi fet. La decisió és meva. Quedar-me prenent el Sol o tirar-me a la piscina. Crec que m'hi tiraré, m'agrada l'aigua freda.. Però entro a poc a poc, o em tiro de cap? D'això últim, no en sé... Crec que aniré entrant a poc a poc, per la costeta. Que primer se'm mullin els peus, i que l'aigua vagi pujant per les meves cames. I que quan arribi al ventre em faci pessigolles i m'agafi un calfred, aquella sensació que m'agrada tant. I finalment, submergir el cap dins l'aigua. I obrir els ulls. I que tot sigui de color blau...
"Un presentimiento de que todo irá bien."
- Estiu 'O9 - Espero que superi el de l'any passat!
Felicitats a la meva germana Mireia que avui ha aprovat el batxillerat. A per totes!
-La presó del rei de França Comanyia Elèctrica Dharma-
Te quiero porque creo que entiendes cómo soy. Te quiero porque a ti te puedo contar lo que a nadie le puedo contar. Porque puedo sentir que mi vida a tu lado cobrará sentido y dejará de ser vacía. Te quiero porque me preguntaste cuántos años tenía cuando murió mi padre y eso nadie me lo había preguntado jamás. Te quiero tanto que me gustaría...
-¿Qué te gustaría?
-No sé, no lo he podido escribir, se me agotaron las palabras. 65 son muy pocas, ¿no?
-Sí... son pocas...
- Tu vida en 65'- Una pel·lícula que recomano a tots aquells que pensen que "Cine espanyol" equival a "Torrente"
Falten exactament 14 dies per acabar el curs. 14 dies. 2 setmanes. I sembla que fos ahir quan vaig començar! En fi, que aquest tercer trimestre, amb tot lo rollo de les pràctiques i del bon temps no m'ho he currat tant com els altres dos i la cosa està que tiende de un hilo. I per això ara estic a la biblioteca del campus, fent memòries d'il·luminació i algun que altre treball de RAT.
Vint-i-u de maig del 2009. Les nou i mitja del matí. El Sol brilla. Fa calor. Fora al carrer sento ocells i gossos, i alguna moto. Me'n vaig a treballar, que m'agrada sortir al carrer!
Una trucada al mòbil que estaves esperant. Uns ocells. El cotxe net i brillant. Que la vida torni a tenir sentit. Una mirada, un gest i una brometa un dissabte a les 3 i mitja de la matinada. Suposicions, somriures, pupil·les dilatades. Una rumbeta, de Barcelona. Una cançó que feia dies que no escoltaves. Agafar arena de la platja amb els dits dels peus. Que et truquin preguntant-te si vols anar a sopar. Amics, bons amics. Un gol al minut 93. Un orgasme. Una substància no gaire legal. Complicitat. Possibles històries. Un probable futur amor i els dubtes de si anirà endavant. Una bona notícia. Una pel·lícula al cine amb palometes de colors. 4,5 kilos perduts. Que tot s'arregli a poc a poc. Torrades de Santa Teresa. Un concert d'un grup que t'encanta i d'un grup que acabes de descobrir. Una càmera de fotos. Una postal plena de firmes de gent que estimes. Fotografies. Llibres. Felicitat.
En l'última setmana m'ha agafat una forta vena de patriotisme. Potser ho fa que m'hagi re-enganxat a Ventdelplà o a escoltar els Lax'n'Busto (o això són fruits del meu renascut catalanisme extrem). No sé perquè, però em passa sovint. Fins i tot m'he ficat una sardana al mòbil. És estrany... Tota la vida m'he sentit molt catalana (i alhora espanyola, clar) tot i que he viscut el patriotisme amb indiferència, però aquests dies és veure la senyera que tinc penjada a l'habitació i somriure. És estrany, però m'agrada!
7 de maig, La Pegatina a Agrònoms de Ferro (la festa de la facultat d'agrònoms)!!! De cap cap allí! :) No m'ho penso perdre per res!
Amb moltes ganes d'estiu i de que tornin a obrir la Tropical de la Florida!
Asseguda en una postura impossible i mirant el 30 minuts esperant que facin Ventdelplà, me n'he enrecordat de que tenia blog. I au, aqui estic actualitzant aquest blog. Coses a explicar: Salou va estar molt bé, tot i que una mica passat per aigua. Ja he començat les pràctiques, tot va bé i tinc ganes de continuar-les. I res!
No tinc massa ganes de continuar escrivint, aixi que aquí ho deixo. A més, en res comença Ventdelplà!
..ese cuento tan bonito de gendarmes y fascistas, y estudiantes con flequillo, y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana, y canciones de los Rolling, y niñas en minifalda.
Papá cuéntame otra vez todo lo que os divertisteis estropeando la vejez a oxidados dictadores, y cómo cantaste Al Vent y ocupasteis la Sorbona en aquel mayo francés en los días de vino y rosas.
Papá cuéntame otra vez esa historia tan bonita de aquel guerrillero loco que mataron en Bolivia, y cuyo fusil ya nadie se atrevió a tomar de nuevo, y como desde aquel día todo parece más feo.
Papá cuéntame otra vez que tras tanta barricada y tras tanto puño en alto y tanta sangre derramada, al final de la partida no pudisteis hacer nada, y bajo los adoquines no había arena de playa.
Fue muy dura la derrota: todo lo que se soñaba se pudrió en los rincones, se cubrió de telarañas, y ya nadie canta Al Vent, ya no hay locos ya no hay parias, pero tiene que llover aún sigue sucia la plaza.
Queda lejos aquel mayo, queda lejos Saint Denis, que lejos queda Jean Paul Sartre, muy lejos aquel París, sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual: las ostias siguen cayendo sobre quien habla de más.
Y siguen los mismos muertos podridos de crueldad. Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam. Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam. Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Ja som a l'abril, que bé.. M'encanta aquest mes perquè ja arriba el bon temps definitivament.. I després de l'abril, el maig i el que comporta: calor, final de curs... I després juny, que implica el que porto esperant des del setembre: ESTIU!!
Més que decidit: em faig les rastes... Quan ho dic a la gent, em diuen "però després te les hauràs de tallar!" ¿¿¿??? Perdoneu? Si jo el que vull és fer-me-les i mantenir-les, no fer-me-les i tallar-les a l'instant! No ho entenc.. En fi, que me les faig! Només em falta trobar algun lloc on me les facin bé i barato.
El 14 d'abril començo les pràctiques a Foto Enric, a Fraga. Ja en tinc ganes!
Per acabar.. Un troç d'una cançó de Lluís Llach, viatge a Ítaca (ja sé que és un poema de Kavafis, que per algo he estudiat grec clàssic durant dos anys, però m'agrada més la cançó!). M'encanta, és la que vull que soni al meu enterrament...
"Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Itaques."
"Los días se apagan lentamente y el Sol vence minuto a minuto al duro invierno. Las flores y estornudos anuncian que la nueva estación se acerca, deshojando los ropajes al mediodía y alterando la sangre por las calles, parques y plazas. El caos diario invita a tomar una cerveza o dar un paseo por el barrio. Nuestras mentes se oxigenan observando el calendario, contando los días... Y nos trasladamos a esas playas y montañas, cada vez más cerca. Bendita primavera. Qué cerca estás, Semana Santa..."
He descobert que Barcelona és molt més que plaça catalunya i el Maremagnum, he descobert que Barcelona és molt bonica un diumenge al matí solejat, he descobert una ciutat subterrània que es diu Metro i he re-descobert que no m'agraden les aglomeracions de gent.
Però no puc comparar Barcelona amb el privilegi de veure una Lleida desde dal del campanar de la Seu Vella...
Ai, si. Demà me'n vaig a Barcelona i no torno fins diumenge. Dissabte dia per Barcelona i Cerdanyola i a la nit al concert de The Killers i de festa per Barcelona, que ja en tinc ganes! A dormir a casa de Jordina i a la tarda cap al poble...
Aquesta és la expressió que es fa servir al meu poble per a dir que ja ha arribat el bon temps! La puput és un ocell que vé pel bon temps i sentir-la cantar significa que no tardarà gaire en fer caloreta. Aquest any la puput va cantar a mitjans de febrer, i no s'equivocava! Avui és el meu primer dia de l'any en pirates i com diu la tradició.. No mel's treuré fins el setembre!
VISCA EL BON TEMPS!!!
L'altre dia em van dir la nota de l'examen RAT (Relacions en l'Àmbit del Treball) i vaig treure un 5! Era l'únic crèdit del qual dubtava per aprovar-les totes.. Així que crec que en res començo les pràctiques! (:
Jo tenia divuit anys, ella dinou. No hi havia parlat mai, només me la creuava pel campus. Sabia com es deia, es deia Blanca. Tenia dinou anys i portava rastes al cabell. Vestia amb pantalons caiguts i samarretes de grups de música reggae. Vaja, era tot el contrari al prototip de noia que a mi m'agradava. Però ella era el meu amor platònic, i a això no podia posar-hi remei. No la coneixia de res, només sabia que tenia dinou anys i que estudiava Belles Arts. I que es deia Blanca.
Has set molt important per mi. Perquè negar-ho, si sé que és (molt) veritat. Però la vida són 3 dies i necessito altres experiències, així que no hi ha més remei que deixar-te enrere! I estic encantada de fer-ho.
"Adiós, mi corazón, y que te den, que te den por ahí..."
By the way, i després d'aquesta reflexió, comentar 2 o 3 punts importants: 1) El Torrente-Massalcoreig ha guanyat aquesta tarda 7 a 2 contra el Restaurant Hong Kong. 2) Aquesta nit toca anar a Fraga, que ja fa setmanes que no hi anem! i 3) M'he cambiat la melodia del mòbil.
Com el primer dia del bon temps. Com veure el cometa Halley. Com una calada de porro, com un cigarro a les 12 de la nit mirant el cel de l'estiu. Com trobar algú a qui li agradi comentar les pel·lícules mentre les mira. Com aprobar el curs. Com una bona cançó, com un bon solo de bateria.
1) Cuando te despiertas y empiezas el día: L'encanteri - La Pegatina
2) Cuando sales de casa con el iPod para ir a trabajar/clase (caminando): Anestésicos Preferidos - El Mentón de Fogarty Despierto - La Pegatina Bon Dia - Els Pets
3) Cuando vas en el autobús mirando por la ventana: Infinita Tristeza - Manu Chao
4) Para un día que llueva y que además este nublado y frío: Sobre un Vidrio Mojado - Los Secretos
5) Para un día caluroso y que pique mucho el sol: Mediterráneo - Los Rebeldes
6) Para un domingo: Soledad - La Oreja de Van Gogh
7) Para un sábado por la noche de juerga salvaje: Ojalá no te hubiera conocido nunca - Muchachito Bombo Infierno Tomasín - La Pegatina Borracha - Strombers
8) Para un día que estés de mala leche o muy enfadado: Pan de Higo - Rosendo/Reincidentes
9) Para un día de felicidad absoluta, donde todo te sale bien: Gat Rumberu - La Pegatina La Primavera Trompetera - Los Delinqüentes
10) Para el día en el que te enamoras: ¡Qué bonito es el amor! - La Pegatina
11) Para el día en que rompes con tu pareja (siendo tu el que rompes la relación): Déjame - Los Secretos
12) Para el día en que rompes con tu pareja (siendo el otro el que rompe la relación): Dulce introducción al Caos - Extremoduro
13) Para el día que te enteras que el chico/a que te gusta se ha enrrollado con otro/a: Para hacer bien el amor - Raffaella Carrá
14) Para el día que todo te salga mal: La calle del Olvido - Los Secretos
15) Para la fiesta cotillón de fin de año: Solo se vive una vez - Azúcar Moreno
16) Para bailar agarrados: Besos de cristal - D'Callaos
17) Para bailar desmelenándose y moviéndose mucho: Miranda - La Pegatina Que te den - Amparanoia & Manu Chao
18) Para bailar estilo "smoke on the water" (moviendo la cabeza): You shook me all night long - AC/DC
19) Para escuchar mientras una persona querida se va a otra ciudad en el tren/avion: Leaving New York - REM
20) Para escuchar después de fallecer un ser querido: Viatge a Ítaca - Lluís Llach
21) La canción más cachonda: Borracha - Strombers
22) La canción más bestia: I wanna fuck a dog - Blink 182
23) La canción más bonita: La Senda del Tiempo - Celtas Cortos La Calle Caramelo - Strombers L'Encanteri - La Pegatina
24) La canción más horrible: Marta - Nena Daconte
25) La canción que siempre dices "yo no escucho a ese cantante/grupo pero que en la intimidad te encanta (hay que ser sinceros): I kissed a girl - Katy Perry
26) La canción que consigue hacerte llorar o al menos, hace el amago de hacerte llorar: Viatge a Ítaca - Lluís Llach
27) La canción que te pone melancólico: Como un perro ladrando - El Canto del Loco
28) Una canción para hacer el amor: Me gustas tú - Manu Chao
29) Una canción para estar besando a tu chica/o: Judith - Strombers
30) Una canción para estar tirado en la cama llorando: Me llaman Calle - Manu Chao
31) Una canción para cuando estás borracho: Borracha - Strombers Tomasín - La Pegatina Orgullo - El Barrio (I moltíssimes més...)
32) Una canción pesada de cojones: Quiero ser - Amaia Montero
33) Una canción para estar debajo de una tienda cerrada con el paraguas abierto mientras cae un chaparrón: Singing in the rain - Gene Kelly
34) La ultima canción que hayas descubierto que te encante: Mundo Uaka - Gertrudis
35) Tu canción en español preferida: La Senda del Tiempo - Celtas Cortos La Calle Caramelo - Strombers Despierto - La Pegatina
36) Tu canción en otro idioma preferida: L.A. Woman - The Doors
37) La canción con la que te sientas más identificado últimamente: Volando Voy - Camarón Noches de boda - Joaquín Sabina
38) La canción que le cantarías al oído a alguien para enamorarlo: Me gustas tú - Manu Chao ¿Cómo explicarte? - La Pegatina
39) La canción de la cual te hubiera gustado ser autor: I digueu - La Pegatina
40) "La canción", esa que te ha seguido toda tu vida y te seguirá hasta tu muerte: Pero a tu lado - Los Secretos
Perquè ultimament porto una gran obsessió amb Manu Chao... I mira que fa temps que el conec!
Avui examen de c14 (la composició, els gèneres televisius i la publicitat).. Quines poques ganes d'estudiar.. En fi, per fi és dijous, ahir va guanyar el barça, dimarts va guanyar el meu Liverpool, i aquest dissabte hi ha ganes de festa de part de la gent del poble! Visca! I ja fa bon tempsssssss !!
Aquest és el nom del primer capítol repetit de House que han ficat aquesta setmana. L'estan fent ara mateix. I no puc amb ell. L'he vist ja 2 o 3 vegades, però no puc soportar-lo, i no sé perquè.
Als senyors de cuatro: Aquest capítol ja me'l sé, no el fiqueu més. Gràcies.
I... el dia 9 'abril marxem cap a Salou! Quines ganeeeeeeeeeees!
Perquè me'n moro de ganes de que sigui setmana santa i tornar a Salou.. Per a sortir de festa, viure 4 dies amb la gent del poble, i passar-m'ho més bé que mai.. Que arribi jaaaaaaa!!
Cada dia falta menys per a que arribi del tot el bon tempssss!! M'encanta el bon temps, em plena de vida, em fa feliç, em fa somriure encara més quan surto al carrer!
"La ginesta altra vegada! La ginesta amb tanta olor! És la meva enamorada que ve al temps de la calor. Per a fer-li una abraçada he pujat dalt del serrat: de la primera besada m'ha deixat tot perfumat. Feia un vent que enarborava, feia un sol molt resplendent: la ginesta es regirava furiosa al sol rient. Jo la prenc per la cintura: l'estisora va en renou desflorant tanta hermosura, fins que el cor me n'ha dit prou. Amb un vímet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolça aimia ben estreta en un pom breu. Quan l'he tinguda lligada m'he girat al mar, de cara, que brillava com cristall; he aixecat el pom enlaire i he arrencat a córrer avall. La mar estava alegre, aquest migdia: tota era brill i crit i flor d'escuma, perquè feia molt sol i el vent corria. Al lluny se veia un gran mantell de bruma. Damunt les ones, amb les veles dretes, les barques hi brincaven com cabretes.
Flameja al sol ponent l'estol de veles en el llunyà confí del cel i l'aigua. La mar, inquieta, com un pit sospira en la platja reclosa i solitària. D'on pot venir la inquietud de l'ona? Ni un núvol en el cel... ni un alè d'aire... D'on pot venir la inquietud de l'ona? Misteri de la mar! L'hora és ben dolça. Flameja, al sol ponent, l'estol de veles."
La festa les dones és la celebració de les Àguedes i les Apol·lònies i sota aquest nom només es troba al meu poble, ja que aquí ho celebrem tot junt, juntament amb Carnaval. És una tradició amb molts anys, amb més de 50 segurs. I és la festa per la qual tots els que viuen a fora del poble (treballant, casats, o pel que sigui) tornen al poble. Personalment, és la festa del poble que més m'agrada, perque tot "lo jovent" ens quedem al poble. I això es nota, hi ha festa, i molta. El divendres per la nit hi ha un Escala-En-Hifi on ballen totes les dones/noies del poble que ho vulguin. El dissabte pel matí, hi ha missa, es beneeixen les coques i després "pasacalles". Per la tarda, repetició de l'Escala-En-Hifi i després, ball de tarda. A la nit, ball i disco mòbil, on tothom va disfressat. Normalment se celebra una setmana després que Carnaval, així surt més barata l'orquestra de després. La d' enguany ha set aquest cap de setmana passat, i ha estat molt però que molt bé. La millor de totes!
Estic viva. I tant si estic viva! Més viva que mai...
Tot va sobre rodes. No cambiaria cap aspecte de la meva vida, i crec que aquest és el secret (digue-li secret, digue-li essència, o com vulguis) de la felicitat. No necessitar res més.
..y no sé qué tiene, que me tiene así.
Me'n vaig cap a classe, a estudiar el que m'agrada.
