2009

Del 2009 m'emporto

moltes alegries,

molt bons amics,

molts bons moments

i algun que altre dia per esborrar del calendari.

Però com diuen Estopa,

"El del medio de Los Chichos

me ha dicho que en la otra vida

se le han olvidado las penas,

se acuerda de las alegrías"

Així que continuaré el 2010

com he fet el 2009,

vivint la vida,

caminant a poc a poc,

mirant el paisatge,

però sense aturar-me,

i sobretot somrient.

I com diu Melendi,

"Te garantizo que si vuelvo a nacer,

seguramente volveré a recaer

en todos los vicios que algun día conocí,

en todas la noches que pasé pensando en ti."

SOLO SE VIVE UNA VEZ...

*

Yo, amiga de mis amigos,

enemiga de la soledad,

intrépida,

ilusa

y no me va lo militar.

Yo, estudiante del montón

y sin ganas de currar,

anárquica en el amor,

hipócrita al mirar,

ídolo de nadie,

envidiada de menos.

The Story.

Com que és Nadal

(i per Nadal la gent se sincera),

et diré que encara me'n recordo

de tot el que vaig haver de fer

per a que em veiessis com algo més.

De les coses que em deies,

de les històries que em vas explicar,

de totes les carícies,

petons,

mirades

que em vas regalar.

I també m'agradaria dir-te que

el que em vas dir fa unes setmanes

també ho sento i ho crec jo.

I que és veritat.

Que aunque mucho tiempo pase

i que aunque otro me acompañe,

en silencio te querré, en silencio te amaré,

en silencio pensaré tan solo en ti.

Bon Nadal.

Jo, el tindré.

=)

Agradecido.

Veient que s'acaba l'any
i que tinc ganes de posar-me sentimental,
em poso a dir gràcies.

Voldria dir que gràcies
gràcies per tornar-me la fe en mi,
per deixar-me descobrir l'amistat de nou,
per deixar-me ser jo, per que no em faci falta fingir.

Via MandariNa

Ahir vaig anar per tercera vegada a un concert de La Pegatina. Com sempre, van estar genials, em van fer ballar, cantar amb totes les meves forces, saltar, cridar, i sobretot somriure...

És una música alegre, viva, divertida, que et desperta l'ànima. Sense adonar-te'n els peus se't comencen a moure, comences a saltar, ballar, picar de mans...

Quan tornin a Lleida, torno a repetir! Està clar!
:)

Aquesta nit toca la Tocinada, que és la festa de la matança del porc al meu poble. Les dones del poble maten 3 o 4 "tosinos" i es fa sopar per a tot el poble. Està boníssim... I entre el vi, l'ambient, la companyia de la taula, i la festa de després, sempre surt una nit rodona!

Ja tinc ganes de que siguin les 9!

Us deixo amb el "No a la guerra" de La Pegatina!

-Volando Voy

Camarón de la Isla-

;

Olvídate de todo lo que fuí

y quiéreme por lo que pueda llegar a ser en tu vida...

...Entrant a la piscina

molt a poc a poc...

-Cacho a Cacho

Estopa-

Crónicas de una loca

"La encontré, se reía sin querer de los hombres que seguían la doctrina de un querer."