M’he criat entre pagesos i carrinclons,
homes que s’aferren a les seves tradicions,
gent de terra, gent de foc.
En una frontera on la mentida no hi té lloc,
on es creuen els camins dels sadis i els rancors
i els destins de les nacions.
Sóc de l’oest de Catalunya, la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.
On la botifarra encara es fa de ceba i sang
i la bota plena fa el camí del vianant
per indrets de pedra i fang.
On el blau del cel és tot el que tenim de mar
penjat en l’horitzó un estel brilla tant,
la fosca nit, si el cel es pon.
Sóc de l’oest de Catalunya, la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.
Regadius, hortes i terres de secà,
pluja quan déu vol i tempestes sobre el pla
i la boira cobrint la vall.
Històries contades a la vora de la llar
quan la nit és llarga i les hores cal matar, esperant l’endemà.
Sóc de l’oest de Catalunya, la terra on es pon el sol
més enllà de les muntanyes
entre les valls i els aiguamolls.
Avui esta cançó, perque astic molt orgullosa de ser d'aon soc, dels meus orígens pagesos i de poble. Per escoltar-la (Spotify), click
aquí.
=)
Avui a la nit, inaugurem la TROPICAL!
I això vol dir que comence l'ESTIU!