Remeis Casolans

Avui m'he aixecat a les onze del matí i m'he dutxat. He pensat "Avui últim dia de classes, però... Fins les 9 de la nit!"

Però després, he mirat per la finestra i he vist que les flors dels pressiguers del bancal que tinc al costat de casa ja comencen a marxar, dónant pas a un color verd que dintre de dos mesos serà tot fulles... I pressics boníssims!!

Així que, per acabar de rematar la gran sensació de felicitat que m'ha envaït, m'he ficat una d'aquelles cançons meves, que potser són una mica estúpides, comercials o tot el que volgueu, però que m'anima al 101%.

Feliç Setmana Santa!

PUPUT!

La ginesta altre vegada,

la ginesta amb tanta olor, 
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.

Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.

Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com un cristall;

he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a còrrer avall.
La ginesta Joan Maragall

Un dels meus poemes preferits :)

la calor.

A mi, em van fer a les Canàries. I vaig néixer a mig juliol, el mes més calorós de l'any.
No m'estranya que hagi sortit així.
"La primavera, la sang altera". Almenys a mi. L'arribada del bon temps em trastoca. No sé si ho fa el pol·len, les hormones o el Sol, però per aquestes èpoques no puc evitar somriure més que la resta de l'any. Desar l'abric a la mínima de canvi. Tenir aquella alegria tan tonta...


Qué alegría,
qué buen día,
que bueno tenerte,
qué bien estoy,
quién me lo diría,
cada día que sale el Sol vengo a verte...

Sóc feliç

FELIÇ

FELIÇ

FELIÇ

FELIÇ

FELIÇ

La

primavera

ja

ha

arribat,

a l'hemisferi nord

i a la meva vida.

Y

ya

me

despido

del

abrigo.

No arribarà mai...

De capa caída,

peleao con la vida,

hoy no estoy pa nadie,

hoy estoy de vuelta...

Primavera que no llega...

u.

Aquesta és l'entrada número 568934256 en la que parlo indirectament de tu.

I el millor és que no tinc res a dir.

Em fas sentir tan bé, que ni t'ho imagines...

YOU MAKE ME FEEL SO G_O_O_D....

QUE EL FIN DEL MUNDO TE PILLE BAILANDO...

Que no te vendan amor sin espinas.

(perque sinó, ja no seria amor...)

Que el corazón no se pase de moda,

que los otoños te doren la piel,

que cada noche sea noche de bodas,

que no se ponga la luna de miel.

Que todas las noches sean noches de boda,

que todas las lunas sean lunas de miel...