Algun cop us heu sentit extremadament lligats a algú?

Tot el meu dia a dia depén de tu, inclús les meves nits. Només tinc dinou anys i ja tinc assumit que tota la meva vida estaré depenent de la teva. I es que aquella nit d'agost va trasbalsar el curs de les nostres vides per sempre, sí, la meva i també la teva. Des d'aquell quinze sé que sempre em tindràs. El dia que en tinguis ganes, allí estaré. El dia que discuteixis amb ella, encara amb més raó. El dia que ho deixeu crec que no caldrà ni que em truquis al timbre. Sempre em tindràs per aquests moments..

Crec que el pitjor de tot això és que jo ho sé, i que, encara que em faci ràbia, vull que sigui així. O no, potser el pitjor de tot és que tu també ho saps...

La nostra relació sempre serà especial, a mi no em saludes com saludes a tothom, ni em parles com a tothom. M'encanta aquell somriure teu quan em dius "Què tal tot Teresa?" o "Com estàs Teresa?". Sempre dient el meu nom. I quan em mires d'amagat i em fas algun gest graciós, o una mirada "pilla". O quan m'agafes de la cintura només per a dir-me que marxeu, i que bona nit. I també quan em dius coses que no diries a qualsevol persona amb la que has compartit una nit.

Però el que més m'encanta és que, quan em parles,diguis el meu nom, queda tan bé sortint de la teva boca...

(De fet, qualsevol cosa queda bé sortint de la teva boca)

-Souvenir

M Clan-

"Cuando me acuerde de estos nombres estaré imaginando oír tu voz.."