El cafè de la Marina

No, no, espera't.
Mira, Claudi, jo abans he de parlar-te;
jo sóc misèria per tothom, les llengües
em pinten de verdet; fins el meu pare
es vol vendre el cafè. Jo ja no compto.
Vull dir que, si el teu cor se m'acostava,
i ara és a prop del meu, més que alegria
i més que tot, és aquest foc que sento,
i és aquest respirar. però respon-me:
això que fas amb mi, aquestes paraules,
t'han sortit de la sang? No és bogeria?
No és com jugar-t'ho a cara i ceu? Escolta'm:
no és una caritat?... Jo estic perduda,
però tinc molt orgull i sóc molt dona...
Comprens el que et vull dir? És que m'estimes?
No és una caritat?...

Josep Maria de Sagarra
ACTE III, ESCENA XIII