Tots tenim aquella cançó que, encara que no sigui la millor del món, ni tingui uns solos de guitarra impressionants, ni el grup sigui res de l'altre món, cada cop que l'escoltem ens fa tancar els ulls i submergir-nos.
La meva la vaig escoltar per primera vegada l'any 1999. Amb nou anys no vaig ser capaç d'acabar d'entendre la lletra, però em va fer molta gràcia. M'agradava, la cançoneta. Fins al 2009 potser la vaig sentir unes 10 vegades, no més.
Amb dinou anys i la ment una mica més descentrada i més conscient de qui era, un dia, per casualitat, la cançó va tornar a mi. No va ser cap revelació ni cap moment inoblidable. Però vaig tornar-la a escoltar. Llavors si, em va enamorar la seva lletra, la música, tota la cançó en general.
I ara, cada cop que la necessito, sé que la tinc allí, preparada per a aixecar-me.
No hay comentarios:
Publicar un comentario