Tenia dinou anys... [1]

Jo tenia divuit anys, ella dinou. No hi havia parlat mai, només me la creuava pel campus. Sabia com es deia, es deia Blanca. Tenia dinou anys i portava rastes al cabell. Vestia amb pantalons caiguts i samarretes de grups de música reggae. Vaja, era tot el contrari al prototip de noia que a mi m'agradava. Però ella era el meu amor platònic, i a això no podia posar-hi remei. No la coneixia de res, només sabia que tenia dinou anys i que estudiava Belles Arts. I que es deia Blanca.

Continuarà...

-El aire de la calle
Los Delinqüentes-