martes, 20 de abril de 2010

Los Secretos

Demà, 21 d'abril del 2010, veuré per primera vegada el grup que ha sigut, és i serà la BSO de la meva vida: LOS SECRETOS.
Desde que tinc memòria que sonen al cotxe. Primer van sonar a la Renault Express, després al Suzuki i ara, encara que no hi pugi gaire, sonen al Megane. També sonaven a casa, i al carrer.
M'encanten, i demà els veuré en directe.

No puc explicar com em sento...

"Colgado a sus caderas, me fuí olvidando de quién era, me fuí quedando a un lado, vencido por mi propia guerra.
Me quedé como un cuadro a su pared pegado, que nada tiene que hacer salvo seguir colgado..."

Aquesta no és, ni de muy lejos, la seva millor cançó, però en tenen una per a cada moment de la meva vida, i aquesta és la d'avui.


100

Soy un extraterrestre un tanto raro,
¿me estaré volviendo humano?
Uh, se me ha pegado de tí...



Aquesta és l'entrada 100 d'aquest blog,
i com no,
havia de tornar a parlar indirectament de tu!

Ja fa dies que no em treus la son,
i això comença a no agradar-me...
Però no em preocupa, això s'arregla ràpid.
Aquest cap de setmana tornarà tot al seu lloc.


domingo, 18 de abril de 2010

Soy gitano, y vengo a tu casamiento...

M'encanta Camarón, i trobo que aquesta pel·lícula està molt bé!

domingo, 11 de abril de 2010

i n e v i t a b L e

És inevitable,
mai podré dixar de feu.
Ancara que hagen passat més de tres anys,
ancara que hage passat tot lo que ha passat entre naltros
(algo que al principi mai hauria imaginat ni an somnis),
ancara que haguessem refet les nostres vides,
No podré dixar de recordat mai.

Igual que les nostres mirades no podran evitar creuar-se i acte seguit mirar dissimuladament cap a un altre cantó.
I igual que quan me mires i te penses que no te vec.


Y para ser más franca, nadie piensa en tí como lo hago yo... Aunque te dé lo mismo.

lunes, 5 de abril de 2010

Setmana Santa i Resurrecció.

Bueno, ja s'acaba la Setmana Santa... Aquest any no hem anat a Salou, però la veritat és que no m'he avorrit gens.
De dilluns a dijous no m'he mogut del poble. Pels matins a fer el cafè amb les xiquetes i per les tardes vam anar al riu, al casal, al sotet, com si de repent tornéssim a tenir 15 anys.
Va arribar dijous a la nit i vam anar a la Florida, la nostra Florida! L'Apokaliptika va estar genial, Kvitta i Pet Duo impressionants i l'ambient inmillorable.
I divendres, tocava Richie Hawtin, també a Florida. Una molt bona nit, per recordar.
El dissabte a Fraga, de pubs, com sempre.
I avui dilluns hem fet la Mona a la finca l'arròs. Ha estat genial!
Ara toca tornar a la rutina...

Qui perd els orígens...

"Qui perd els orígens, perd la identitat", cantava Raimon en una de les seves cançons. Sempre ho he defensat.
Sóc una persona molt fidel als meus orígens. Vaig nèixer entre dos tossals i el riu Cinca. Sóc de poble, de Lleida i sóc (molt) veïna de la comarca aragonesa del Bajo/Baix Cinca. I avui, fent la mona al mas, com a persona de poble que sóc, he pres una decisió.
Deixaré d'escriure aquest blog en català estàndar.
Perque en teoria el faig servir per a expressar-me. I moltes vegades he de buscar les paraules. I això no pot ser...
Escriuré tal com parlo. Em va molt millor. M'agrada molt més.

Així que ara transcriuré al llenguatge més bonic del món el que acabo d'escriure:

"Qui perd els orígens, perd la identitat", cantae Raimon an una de les seues cançons. Sempre u hai defensat.
Sóc una persona molt fidel als meus orígins. Vai nàixer entre dos tossals i'l riu Cinca. Sóc de poble, de Lleida i sóc (molt) veïna de la comarca aragonesa del Bajo/Baix Cinca. I avui, fent la mona al mas, com a persona de poble que sóc, hai pres una decisió.
Dixaré d'ascriure et blog an català estàndar.
Paque an teoria lo fai servir p'axpressa'm. I moltes vegades hai de buscar les paraules. I això no pot ser...
Ascriuré tal com parlo. Me va molt millor. M'agrade molt més.


Pos no re, avui ham nat al mas a fer la Mona, mos ha fet molt bon dia, los calçots astaen molt molt bons, la carn de corder també, les torrades bonissimes i les pataques al caliu astupendes. I la gent que m'anvoltae, lo mejor de lo mejor! Visca los kchon2!

domingo, 4 de abril de 2010

Em falten adjectius i colors.

Me pongo a pintarte
y no lo consigo.
Después de estudiarte lentamente
termino pensando
que faltan sobre mi paleta
colores intensos
que reflejen tu rara belleza.
No puedo plasmar tu sonrisa,
tratar tu mirada,
pero, poco a poco,
sólo pienso en tí,
sólo pienso en tí...


I es que em falten adjectius per a descriure el que sento, i mai m'havia passat. Hauré d'inventar-me'n un. O dos. O potser una dotzena. Hauré de crear un dialecte nou del català. O, pensat millor, crearé un idioma nou...


La música és d'Enrique Urquijo, geni i figura.