Test

Nombre: Teresa
Fecha de Nacimiento: 10/7/1990
Donde vives?: a Massalcoreig
Tienes hermanos?: Si, una germana.
Color de Ojos: Marró
Altura: 1,69
Tienes Piercings?: Si, un aro a l'esquerra a baix al llavi
Eres celosa? No
Cita ideal: Un llit de matrimoni amb llençols blancs, cortines blanques a la finestra i molta llum del Sol
Lo primero el pelo o la nariz?: Cabell
Amores Platónicos: En tenia un i vaig aconseguir que ho deixés de ser.
Tendrias sexo en la primera cita?: Si
Un Beso largo o 100 besos cortos?: Un de llarg
Crees en el amor a primera vista?: No
Jugaste con los sentimientos de alguien?: No, i si ho vaig fer, no va ser volent.
Una cancion de amor: La Senda del Tiempo
Quien te felicitó primero en tu último cumple?: Les xiquetes!
Día más feliz de tu vida?: Molts
Lees a diario?: Si
Qué asignatura se te da peor?: Encara no ho sé...
Preferirías que te hubieran llamado de otra manera?: No
En qué lugar te gustaria vivir que no fuera en la que estás?: BERLIN
Cuánto tiempo crees que tardarás en acabar la carrera: Pues espero que 2
Alguna canción que te recuerde algo o alguien?: Moltes.
Qué te gustaría inventar?: No sé.
Qué te gustaría descubrir?: Algo que no servís de res, pero que fos original
Si pudieras ser otra persona, quién serías?: Ningú.
Cómo te describes?: Indescriptible!
Qué harías si te tocara el gordo en Navidad?: Comprar-me un Seat Leon i un pis a Berlin i a Londres!
Qué fotos llevas en tu cartera?: Ara, cap.
Cómo es el fondo de la pantalla de tu ordenador?: Gonzalo Higuaín :D
Qué es lo primero que piensas cuando te levantas?: Res
Para ti el vaso medio lleno o medio vacío? Ple del tot
Si tuvieras un hijo o una hija como los llamarías?: Roc, Raül, Aleix, Gerard, Samuel, Ismael - Itziar, Mercè
Qué hay debajo de tu cama?: Calaixos i un altre llit.
Duermes la siesta?: No.
Cama con o sin almohada?: Amb coixí.
Qué haces antes de dormirte: Rentar-me les dents.
Qué odias hacer?: Planxar
Cual es tu color favorito?: Blau.
Azucar o edulcorante?: Sucre
Que parte de tu cuerpo te gusta más?: La cara.
Prefieres la comida o el postre?: La menjada.
Tema preferido de conversación?: La gent.
Dia favorito de la semana?: Divendres!
Invierno o verano?: Estiu!!!!!!!
Un@ Chic@ especial para ti? =)
Un deporte?: Hockey.
Un actor/actriz: Jack Black!
Una bebida no alcohólica?: Aigua
Una droga?: La planteta
Vicios?: Les ungles...
Una ciudad?: Berlin :_)
Un color de ojos?: Verds
Chocolate o vainilla?: Vainilla!!!
Qué estás pensando?: En res.
Qué tienes puesto?: Xancles, pantalons del pijama, samarreta de Trainspotting a modo de pijama
Qué fecha es?: 23/9/2010
Estás feliz?: Si
Extrañas a alguien?: Si :)
Qué canción esto estás escuchando?: The Story - Brandi Carlile

1Jahre

‎"El verano llegó, y Berlín era el lugar más bonito sobre la capa de la Tierra. Teníamos la sensación de ser el centro del mundo, donde por fin algo se movía, y nosotros nos movíamos a su ritmo..."

(Good Bye Lenin, 2003)

Ahir va fer un any que vaig anar a Berlin. Fa justament un any estàvem voltant pels carrers de la ciutat, probablement per Unter den Linden, i veient Brandenburger Tor al final de tot...

Tu camino...

las distancias son eternas

y los días infinitos

y si el Sol sale o no sale te da igual.

Demà començo el segon cicle superior, Gràfica Publicitària...

L' Aina

L'Aina avui em fa vint-i-un anys. Moltes gràcies per totes les estones compartides durant aquests dos anys que t'he conegut, especialment durant el segon. Sé que si Berlin em va agradar tan, en part és perquè el vaig recòrrer amb tu i els altres. Algun dia tornarem a rondar aquells strasse...
I res, que ara que estaràs a Barcelona t'anyoraré molt, espero que em guardis un trocet de sofà pels dies que vindré a veure't.
Moltes felicitats!!

"La" cançó

Tots tenim aquella cançó que, encara que no sigui la millor del món, ni tingui uns solos de guitarra impressionants, ni el grup sigui res de l'altre món, cada cop que l'escoltem ens fa tancar els ulls i submergir-nos.

La meva la vaig escoltar per primera vegada l'any 1999. Amb nou anys no vaig ser capaç d'acabar d'entendre la lletra, però em va fer molta gràcia. M'agradava, la cançoneta. Fins al 2009 potser la vaig sentir unes 10 vegades, no més.

Amb dinou anys i la ment una mica més descentrada i més conscient de qui era, un dia, per casualitat, la cançó va tornar a mi. No va ser cap revelació ni cap moment inoblidable. Però vaig tornar-la a escoltar. Llavors si, em va enamorar la seva lletra, la música, tota la cançó en general.

I ara, cada cop que la necessito, sé que la tinc allí, preparada per a aixecar-me.

Sola a casa

Diumenge, 5 de setembre.
14:56 h.
Em desperto, miro l'hora.
Això de que no hi hagi ningú a casa em deixa dormir fins que el cos em digui prou.
Potser que dini...
M'aixeco, vaig a la cuina. Avui agafaré el portàtil.
Fico Física o Química a la tele. A les mitges parts, ficaré l'Spotify i dinaré amb The Smiths.
Agafo una olla petita, total només he de cuinar per a mi.
Aigua a l'olla.
Sal.
Que bulli l''aigua.
Dos sarpats de pasta per persona.
Un sarpat.
Dos sarpats.
I que es cogui durant deu minuts, remenant.
Mentrestant prepares els tronquitos i l'enciam.

Que aprofiti el diumenge....

Pla QuinquennaL.

Jo també tinc el meu.