igual que tú

Perque quan sone 'de amor y de casualidad', lo meu subconscient m'obligue a pujar el volumen :)

Si

Efectivament...

I ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants

Aquesta tarda encara ha de passar, però ja sé què passarà:

Ara anirem al bar a fer un cafe, i estarem alli una hora, o una hora i mitja.

Si molt ens avorrim anirem a Fraga.

Quan tornem de Fraga, anirem al bar Montse, on hi estarem fins que es faci l'hora de sopar.

Soparem allí (Sonia no, que soparà a casa), o anirem a casa a sopar.

Demà publicaré un post amb els resultats, no m'equivocaré de gaire.

M O N O T O N I A

Prefereixo viure de dilluns a divendres que de divendres a diumenge.

152

Quan fem l'amor, dos-cents dansaires otomans giren contents al meu voltant, somriuen i piquen de mans :)

... I ens abracem i pujo en un tramvia groc, passejo entre obres del barroc, em perdo en la terra del foc.

Indignada!

Estic molt indignada. Avui l'alarma del movil ha sonat a les set del dematí. Ai fet una mica lo ganso pel llit i a i vint, an totes les agulletes que m'ha deixat lo cap de setmana, m'he aixecat del llit i m'he ficat a la dutxa. M'he vestit, he esmorzat, he agafat el cotxe, he conduït 33,6 quilòmetros fins a Lleida, he aparcat lo cotxe, he caminat fins a l'EMBA, ha començat a ploure durant lo camí (tot i que m'agrade molt la pluja), m'hai asperat un ratet a que fossin les nou, hem pujat cap a classe i hem esperat al professor. Al cap d'un ratet, una professora que, per casualitat, feie classe a la cinquena planta (on estavem naltros) ens ha dit que el nostre professor estave malalt i que no vindrie.
Ah, pos mira que bé.
Per això estic indignada. Perque mos hagués pogut avisar antes! Yo haguesa pogut dormir dos hores més...


Avui tinc un dia molt 'Itaquenc', no fai més que escoltar esta cançó de Lluís Llach :)

Dissabte!

Pos quina tarde més avorrida la d'avui, mare meua! Això de la vida de poble pot ser poc estressant, però xiquet, hi ha moments que no sé que preferixo!! A les 15:10 ja estàem al bar fuster fent lo cafe amb gel amb sacarina corresponent de cada tarde massalcoretjana. Después ham vist uns videos caseros que ha portat Yolanda, al principi ere entretingut, fins i tot divertit, però al final s'ha fet més pesat que un viatge en Catalunya Express.
Finalment hem nat a Fraga a rentar lo cotxe, que ja li convenie, i quan hem tornat al poble no hem trobat a ningú, ni als dos bars ni al casal. I ha tocat anar cap a casa...
M'agradarie marxar del poble, però no me vec an cor, no tinc cuartos ni sé aon aniria.

Au pos, me vai a vestir, que a les 22.00 hai quedat an Sonia per nar al bar! I después, de bars i a la Florida!

Hola!

Dies feie que no escrivia res! Tampoc tinc res interessant a contar, però diré algunes coses...

Avui, com a cada matí, anae jo tan tranquil·la cap a l'EMBA (Escola Municipal de Belles Arts) i, com cada matí, he passat pel carrer Major. Me n'he fixat de que començaen a ficar les llums de Nadal. ¿? Però si estem a 5 de novembre! I a Plaça Europa ja fa un mes que hi estàn! Direu, claro, això és per animar al consumisme i tal, però.. tan pronte? Jo crec que fins d'aquí un mes, més o menos, no caldrie. Mira que m'agrade Nadal, eh? Però an anquet pas me'l faràn avorrir.Al meu poble, les llums les fiquen dos u tres dies antes de Nadal, i només tarden mig matí en ficarles totes. I depén de l'any, les treuen a mig febrer. No, no és broma. Un any, l'estrella que fiquen al campanar va estar allí fins al setembre. I al casal, encara hi diu 'Feliç 2008'. Som molt despreocupats, a Massalcoreig.

Més coses... Hi ha un home del poble que quan ve a casa (per x motius) i truque al timbre, no diu 'sóc Victor', sinó, 'soc yo'. Ara ja hi estem acostumats, però lo primer dia me va fer pensar un bon rato!

Res més, continuaré escrivint los meus pensaments, que m'ha agradat això. Ara només falte su que algú seu llegeixi!

Au, me'n vai al bar! AVAN!