Estic molt indignada. Avui l'alarma del movil ha sonat a les set del dematí. Ai fet una mica lo ganso pel llit i a i vint, an totes les agulletes que m'ha deixat lo cap de setmana, m'he aixecat del llit i m'he ficat a la dutxa. M'he vestit, he esmorzat, he agafat el cotxe, he conduït 33,6 quilòmetros fins a Lleida, he aparcat lo cotxe, he caminat fins a l'EMBA, ha començat a ploure durant lo camí (tot i que m'agrade molt la pluja), m'hai asperat un ratet a que fossin les nou, hem pujat cap a classe i hem esperat al professor. Al cap d'un ratet, una professora que, per casualitat, feie classe a la cinquena planta (on estavem naltros) ens ha dit que el nostre professor estave malalt i que no vindrie.
Ah, pos mira que bé.
Per això estic indignada. Perque mos hagués pogut avisar antes! Yo haguesa pogut dormir dos hores més...
Avui tinc un dia molt 'Itaquenc', no fai més que escoltar esta cançó de Lluís Llach :)
No hay comentarios:
Publicar un comentario