fa casi un any vai fe un text an coses qe odiae, ara lo fare an coses qe magraden.

magrade ascriure, magrade llegir i mancante fer fotos, an digital u an analogic. magrade lo qe astudio i lo qe astudiaré l'any qe ve. magrade la cara qe fa la gen quan lis dic qe soc (mol) miope. magraden los caps de semana, ana a la florida o al chasis, magrade na a torren a vere lo futbol. magraden los dijous qe sopem a casa del sergi. mancante conduïr, pisar l'acelerador, l'autovia. mancante la festa les dones i conta los dies qe falten pa qe arribe (1 mes axacte), iii magrade.... qe mes magrade? bueno.. magrade actualitza lo fotolog ancara qe siga del 1% del mon qe ancara l'actualitzo, magrade juga al farmville del feisbuc, magrade fer fotos (ia u avia dit???), magrade com parlo, i mancante ascriure tal com parlo. magraden les ganes qe tinc de qe arribe listiu, la tropical de la florida i monegros. magrade sabe qe lo qe ña entre ell i yo ancara no sa acabat del tot, qe ancara ña puns suspensius. magraden los seus ulls, sobretot quan me miren i se pensen qe io no los vec. magrade riure, corre, saltar, ballar, cridar, cantar, i mancante viure.... tambe magrade esta canso... http://www.youtube.com/watch?v=laEXuOuZtDY :)

No ho entenc

No entenc perque tinc tantes ganes de veure't. De que sigui dissabte tots els dies de la setmana. De saber on vas, què fas, amb qui estàs.

De saludar-te amb qualsevol tonteria. De que em donis foc, i que em vinguis a fer companyia a la barra, mentre demano.

I no ho veig clar.

Bé, si que ho veig clar... Però potser m'enganya el subconscient.

M'agrada que gent que no conec de res em vingui a preguntar si sóc "com em dius tu".

M'encanta el teu somriure, i els teus ulls quan em miren...

Que maja é l'horta!

En estes tardes d'Agost calmoses

tot cante a l'horta l'himne triumfal,

y é una delisia viure la vida

davall la sombra del figueral.

Sombres tranquiles de les figueres,

sou com una balsera, sou un calmant

pa les fatigues, guardeu la fresca,

pa sed de gotxos, teniu l'encan.

Que bé s'respire! Quines aromes!

Viure entre ls'abres, res ñá milló,

muixons que canten, rumors de fulles,

fllos que sonriuen, fruits pllens d'euló.

¡Com me fa mostres eixa perera

dels fruits qu'encorven son tort camal!

Pareix que m'digue tota contenta
"menxa'n, son dolses, no t'faran mal."

Y eixa formiga, ¡huy! que valenta,

com lleve a espentes un grá de bllat!

Y eixes abelles, mira com chupen

los grans, mitx panses, del emparrat!

Que charramela mes amorosa

desgrane, a soles, aquell moixó?

Sab que l'escolte la femelleta

dins la bardisa d'aquell rincó.

Que maja é l'horta! Que hermosa vida

la que s'empape d'eix sesriñal!

Astí tot parle charla divina,

los fruits, los albres, la sombra, l'sol.

Astí la vida may mes s'aclluque,

si l'cos se canse, mou l'esperit.

Tanta bellesa convide a viure,

l'ánima gosse, s'endolse l'pit.

Astí, com plluxa revivadora,

la llum s'espolse de dal del cel

y entre l'ramatxe mou energies

qu'als fruits lis tanquen dolsós de mel.

Y aquest idill d'ansia fecunda

lo rime i cante lo fresc airet

quan veu la dansa murmulladora

dels fruits i fulles en abrás pret.

Que maja é l'horta! No m'hi mouria.

No me'n vax d'ella sino é ben tart.

¡Qui pugués tindre cor de poeta

pa sentí d'ella tot quan té d'art!

ANCASOL

Aquest poema el vaig trobar a una publicació de Fraga de l'any 1931, i em va encantar...

Gloriós Sant Antoni!

Des d'avui fins diumenge, Festa Major al meu poble!!!

No és com la de l'estiu, però algo és algo... I si no ens agrada, sempre podem fer cap a Torrent!

=D

Aaaaaalegriiiaaaaa, és festa majoooooOorrr.....!!!!!!!!

Souvenir

Felicitats mama.

t'estimo.

Definitivament, és la meva cançó...

SANT ANTONI ya s'arrimeeeeeeeeeee!!

standby.

Me da vértigo el punto muerto y la marcha atrás, vivir en los atascos, los frenos automáticos y el olor a gasoil. Me angustia el cruce de miradas, la doble dirección de las palabras y el obsceno guiñar de los semáforos. Me da pena la vida, los cambios de sentido, las señales de stop y los pasos perdidos. Me agobian las medianas, las frases que están hechas, los que nunca saludan y los malos profetas. Me fatigan los dioses bajados del Olimpo a conquistar la Tierra y los necios de espíritu. Me entristecen quienes me venden kleenex en los pasos de cebra, los que enferman de cáncer y los que sólo son simples marionetas. Me aplasta la hermosura de los cuerpos perfectos, las sirenas que ululan en las noches de fiesta, los códigos de barras, el baile de etiquetas. Me arruinan las prisas y las faltas de estilo, el paso obligatorio, las tardes de domingo y hasta la línea recta .Me enervan los que no tienen dudas y aquellos que se aferran a sus ideales sobre los de cualquiera. Me cansa tanto tráfico y tanto sinsentido, parado frente al mar, mientras que el mundo gira...

baldufes

Les baldufes giren, giren, giren i finalment cauen al terra, cansades de donar voltes, fins que arriba algú, les recull i les torna a fer girar, amb tota l'energia del món...

Sóc una baldufa, diria que de color blau.