la calor.

A mi, em van fer a les Canàries. I vaig néixer a mig juliol, el mes més calorós de l'any.
No m'estranya que hagi sortit així.
"La primavera, la sang altera". Almenys a mi. L'arribada del bon temps em trastoca. No sé si ho fa el pol·len, les hormones o el Sol, però per aquestes èpoques no puc evitar somriure més que la resta de l'any. Desar l'abric a la mínima de canvi. Tenir aquella alegria tan tonta...


Qué alegría,
qué buen día,
que bueno tenerte,
qué bien estoy,
quién me lo diría,
cada día que sale el Sol vengo a verte...