auto-tortura.

Conec a una noia a la que, de tant en tant, li agrada auto-torturarse fent que aquell noi jugui amb un martell pneumàtic en la seva ment. Com ho fa? Doncs molt fàcil: fica aquella cançó que tant li recorda a ell, als seus moments, aquella cançó que va ser seva des del primer moment. Dia rere dia la ficarà, i quan s'acabarà, tornarà a començar... Però no ficara "repeat", perquè li agrada veure com ella mateixa torna a ficar el play. Perquèr així pensa en ell. I quan la son l'envaeixi, se n'anirà a dormir, amb un somriure d'orella a orella recordant aquells moments, però alhora amarg...

it's destiny.