Al mar!, Els guapos són els raros i Dona Estrangera.
Vaig amb cotxe de classe cap a casa a les 14:35 d'un dimarts, a 110 km/h. Porto la ventanilla abaixada i el vent em despentina els cabells, que ja són llargs, 7 mesos després d'haver-me'ls tallat. Fa Sol, tot i que fa una mica de fresca. Al cotxe porto ficat un cd amb tres discos a dins, però porto aquest en repetició. M'agrada més que cap altre.
I aquestes tres cançons són la meva perdició. I, a sobre, van una radere de l'altre.
Avui he experimentat un orgasme intel·lectual, com a la pel·lícula d'Amélie, que diu que cultiva el plaer per les petites coses.
Aquest moment d'avui n'ha set una. Ha sigut el millor moment del dia. Si no hagués set perque estava conduïnt, i a més, per autovia, hagués tancat els ulls i m'hagués deixat anar...
Cada dia sóc una mica més Amélie, crec (i em fan creure).
No hay comentarios:
Publicar un comentario